El cos humà té una gran capacitat per d’adaptar-se a les diferents situacions en que ens anem trobant al llarg de la nostra vida.
De fet viure és això: adaptar-se.
La mateixa definició de la paraula vida ja ens ho diu: “Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d'adaptació i d'evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se.”
I això és que intento fer, adaptar-me a la nova situació. I no és gens fàcil, ni se ben bé com fer-ho. Suposo que el temps es va cuidant, lentament, de fer possible aquesta adaptació.
I que cal fer-la no en tinc cap dubte, i és una recomanació molt fàcil de fer i que jo mateix ho hagués fet, i ho faré si algun conegut es troba en una situació semblant; però ningú sap com dur-ho a terme, i jo menys. Però m'imagino que el camí per arribar-hi ha d’esser molt llarg, i diferent per cada persona i cada situació.
El que em “xoca” és el comentari que de vegades m’han fet “No se pas que faria si em toques a mi”. “Sou molt valents”. Que faries ?. Valents ?. No faries res; i de valentia poca. Perquè no s’hi pot fer res. Tant de bo s’hi pogués fer alguna cosa, com ara canviar-se per ell; sens dubte que ja ho hauria fet. Jo sempre dic que davant d’una situació com aquesta només hi ha dues solucions: Para que jo també baixo (el que jo en dic l’alternativa, i que no és aplicable) i l’altre que és anar girant dies; més bé o més malament (i que és la que aplico).
T’estimem.
De fet viure és això: adaptar-se.
La mateixa definició de la paraula vida ja ens ho diu: “Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d'adaptació i d'evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se.”
I això és que intento fer, adaptar-me a la nova situació. I no és gens fàcil, ni se ben bé com fer-ho. Suposo que el temps es va cuidant, lentament, de fer possible aquesta adaptació.
I que cal fer-la no en tinc cap dubte, i és una recomanació molt fàcil de fer i que jo mateix ho hagués fet, i ho faré si algun conegut es troba en una situació semblant; però ningú sap com dur-ho a terme, i jo menys. Però m'imagino que el camí per arribar-hi ha d’esser molt llarg, i diferent per cada persona i cada situació.
El que em “xoca” és el comentari que de vegades m’han fet “No se pas que faria si em toques a mi”. “Sou molt valents”. Que faries ?. Valents ?. No faries res; i de valentia poca. Perquè no s’hi pot fer res. Tant de bo s’hi pogués fer alguna cosa, com ara canviar-se per ell; sens dubte que ja ho hauria fet. Jo sempre dic que davant d’una situació com aquesta només hi ha dues solucions: Para que jo també baixo (el que jo en dic l’alternativa, i que no és aplicable) i l’altre que és anar girant dies; més bé o més malament (i que és la que aplico).
T’estimem.