Normalment, per qüestions de feina i per estar informat, cada
dia dono un cop d’ull al Punt Diari. Aquest matí al llegir-lo m’ha fet escapar
un "em cago en déu", i és que la notícia de la desaparició del rellotge d’en Jordi Comas, mort durant l’assalt que va patir a casa seva, m’ha portat records
viscuts i dels que ja vaig deixar constància aquí, en l’escrit que vaig
anomenar Objectes Personals.
I és que no puc entendre com poden passar aquestes coses.
Robar a un mort per mi és la cosa més denigrant que pot arribar a fer una "persona",
si és que així es pot denominar a un fill de la gran puta capaç de fer una cosa
com aquesta. I el més denigrant és que probablement sigui algú amb uniforme ...
i que no s’hi posa cap mena control per eradicar-ho.
I és que el rellotge d’en Jordi, de ben segur que no era de
la qualitat del que pogués portar el Sr. Jordi Comas, però per a nosaltres
tenia un valor sentimental del mateix valor que pugui tenir per a la vídua de l’esmentat
senyor. A més de les altres coses que varen desaparèixer.
Llegir-ho ja m’ha posat de mala llet, però ho vaig patir en
persona i a més m’ho varen manifestar diferents persones que havien passat per
aquest trauma abans que jo i amb els que vaig parlar-hi del tema. I tot continua
igual. És norma habitual.
I probablement no passi res.
Jo ja vaig voler aclarir-ho i vaig
reclamar a la funerària. Varen fer canviar l’informe de l’atestat perquè no els
en pogués culpar a ells, i els Mossos el varen canviar, o sigui que ...
Vaig decidir passar pàgina i no perdre-hi el temps ni la
salut. Ja en tenia prou amb el que estava passant.
T’estimem.