La Bicicleta

Per les circumstàncies que siguin, jo mai he practicat cap esport dels que en podríem dir físics. Jo sempre dic que de l’únic esport que he tingut fitxa de federat ha estat dels escacs.

Això no vol dir que no m’agradi fer esport i caminar, de tant en tant faig alguna caminada, i a Sant Miquel hi he pujat algunes vegades; i durant molt de temps vaig estar jugant a futbol els divendres al vespre als Maristes, on ens hi reuníem una colla de pares.

I aquest estiu passat vaig començar a anar en bicicleta, pel carril bici i no massa estona, l’edat ja comença a deixar-se notar i em costa molt de recuperar-me després d’un esforç (l’altre dia vaig voler pujar a Sant Miquel i esbufegava com un home boig, fins al punt d’haver de fer molts de trossos a peu). Però em va anar molt bé per meditar (allà van anar agafant cos molts dels escrits que pengen d’aquest bloc) i renegar.

Agafava la bici tot sol (una vegada vaig quedar amb la Laia i una altre amb en Marc, però majoritàriament hi anava sol) i sobre les 7, quan el sol començava a donar el tomb, me’n anava fins a Bonmatí i tornava.

En el transcurs de l’hora i quart, mes o menys, que durava la pedalada tenia temps per analitzat la situació que se’m plantejava a partir d’ara; i, tot i que de solució que m’agradés no en vaig trobar cap, em va ajudar molt.

Ara, aprofitant que al despatx hi ha una persona molt ficada en el mon de les bicis (en Miquelet) i que la marca Scott feia uns descomptes molt importants en un model de l’any passat, he aprofitat per comprar-ne una de nova.

De moment (no fa massa que la tinc) cada dissabte he sortit un parell d’hores, a veure si li acabo agafant el gust i ocupo unes hores del dissabte d’aquesta manera.
T’estimem.

Calçotada

L’últim diumenge del mes de gener, la ciutat de Valls celebra la gran festa de la calçotada. Per tant el passat dia 31 de gener es va celebrar la 29a edició d’aquesta coneguda festa popular.

Tinc la sort de comptar entre les meves amistats a en Joan i la Candela que, a part de ser unes bellíssimes persones i grans amics, son Vallencs de soca-rel i membres d’una família cultivadora dels calçots de Valls.
O sigui que ni pintat per anar a menjar uns bons calçots i gaudir d’una diada amb la seva companyia.

Aquest any, malgrat tot, varem decidir de no faltar a la cita (intento que tot sigui el més normal possible, dins les meves limitacions) i en companyia d’en Jordi i la Montse hi varem anar.

El temps va acompanyar i la diada va resultar (almenys sota el meu punt de vista) d’allò més profitosa. No dubto que en el transcurs de la diada pogués haver-hi algun moment incòmode (treure cava a les postres ?) que varem solucionar portant-ne una ampolla nosaltres (el fet de que jo no en begui no ha de condicionar a ningú).
Vaig intentar ser el més natural possible, fins i tot fer alguna broma al seu fill Bernat, de disset anys i en plena “edat del pavo”.

Tu Jordi (que els coneixies de les seves visites a Girona) no vas poder-hi venir mai. Les teves ganes de jugar a futbol podien més; i com que la festa sempre s’escau en diumenge, que era quan disputàveu el partit, tenies clar les teves preferències.
T’estimem.