Després de llegir "El Codi Da vinci", "Àngels i Dimonis" i "El Gran Engany" d’en Dan Brown; la trilogia de l’Stieg Larsson; "Els Pilars de la Terra" i "Un mon sense fi" d’en Ken Follett, entre d’altres, per un total de més de 6.000 pàgines; a través d’una companya de feina, i per qüestions que no venen al cas (només diré que la lectura d’aquest llibre venia dins la recepta terapèutica), em va caure a les mans el llibre de la Dra. Elisabeth Kübler-Ross - La Mort: Una Aurora, de només 117 pàgines.No el vaig poder llegir del tot.
I no és que no el pogués llegir perquè el tema m’emocionés o em portés uns records punyents; no el vaig poder llegir de les tonteries que s’hi diuen.
En primer lloc vull dir, evidentment, que son tonteries des del meu punt de vista i del meu seny; però cal tenir present que la Dra. Elisabeth Kübler-Ross va tenir el premi de Doctora Honoris Causa de 28 Universitats; i no dubto que la seva feina al costat de la gent al llindar de la mort fou de gran ajut per aquestes persones. Feina que ja fan molts metges i infermeres en les unitats de cures pal·liatives dels nostres hospitals.
També vull dir que respecto totalment (només faltaria) totes les opinions, siguin de la mena que siguin, ara bé també em considero amb el dret de manifestar el meu desacord, si aquest és tant evident.
I es que el meu seny no em permet d’acceptar moltes de los coses que allí s’hi manifesten; com per exemple que "En el moment de la mort hi ha tres etapes." (no dos o quatre, sinó tres ¿?) o que "la mort física de l’home és idèntica a l’abandó del capoll de seda per part de la papallona."
Parla de l’àngel de la guarda dient "ja que està provat ¿? que cada ésser viu està acompanyat per éssers espirituals, des del naixement fins a la mort. Cada home té aquests guies, tant si ho creieu com si no, i que sigueu jueu, catòlic o no tingueu religió no té cap importància."
Però el que em va semblar totalment fora de lloc, i va posar punt i final a la lectura va ser quan descriu el que ella n’anomena "primer testimoni que coneguérem d’una experiència extracorporal experimentada per algun dels nostres malats" i parla de com se li va presentar la senyora Schwarz, tot i "rebutjar el pensament que aquesta aparició pogués ser la de la senyora Schwarz, que havia estat enterrada feia alguns mesos.", per dir-li "Doctora Ross, jo havia de venir per dues raons. La primera, per donar-li les gràcies a vostè i al pastor G. per tot el que varen fer per mi, però la veritable raó per la qual havia de tornar és per dir-li que no ha d’abandonar aquest treball sobre el fet de morir i la mort; no, almenys, ara per ara."
Hi ha infinitat d’afirmacions (tampoc es tracta de reproduir el llibre) que podria entendre dins del camp de la fe (creure sense veure), però no com a una cosa incontestable. Ja m’agradaria, perquè segons aquesta doctora molta gent "lluiten contra les nostres temptatives de tornar-los a la vida, quan de fet es troben en un lloc molt meravellós, més bell i més perfecte." però on ningú vol anar.
Tant de bo fos així.
T’estimem.
