A 47 dies del fatídic 6 de març ja se’ns va presentar la primera prova de foc important: arribar a unes dates assenyalades sense ell. Aquesta era una setmana molt especial per a nosaltres. El primer en celebrar alguna cosa és el seu germà, que compleix anys el dia 22; l’endemà dia 23 era el seu Sant (a més de l’aniversari de la meva mare) i el 24 era el seu aniversari (n’hagués complert 25) i el meu. Sí, ell i jo érem nascuts de la mateixa data, amb 26 anys de diferència, i l’Albert dos dies abans.Per la seva mare i per mi era una càrrega massa feixuga, i tot i que per Sant Jordi vàrem complir amb la tradició de la rosa i el llibre (ens vàrem atrevir inclús a passar per les Rambles), les emocions varen poder amb nosaltres i el divendres 24 vàrem decidir “fugir” i fer quilòmetres amb el cotxe; i amagant-nos una mica dels coneguts vàrem anar a passar el dia a Andorra.
Al cotxe hi vàrem poder parlar, plorar i renegar sense haver de controlar-nos, i al vespre em trobava més relaxat.
T'estimem.
1 comentari:
La vida continua……………..
Mai oblidaré el dia, l’hora i el lloc que vaig rebre la “maleïda” trucada.
La ràbia i la desesperació de no saber que fer es va apoderar de mi.
“Un altre vida trencada a plena joventut!!!!!!!!!
No hi ha dret, en pocs dies, dos joves del meu entorn, morts per les mateixes circumstàncies i........ un altre família que li canvia totalment el dia a dia”.
Vaig pensar molt en vosaltres, amb l’Albert, els vostres pares, germans, etc.
D’això ja han passat uns dies, per vosaltres sense sentit i sense il•lusió de res.
La vida continua.......
Ara queda el record de com era en Jordi, un noi alegre, amic dels seus amic, ple de vida, que us estimava i es feia estimar.
Podeu estar molt orgullosos de com era. La gent del seu entorn us ho ha demostrat que l’estimaven i això os ha d’omplir de satisfacció.
Personalment mai l’oblidaré.
Com dius (Joan), de cap de les maneres podeu trobar-vos bé i el sentit de les vostres vides us ha canviat.
Però......la vida continua.......... i penseu que teniu al vostre costat molta gent que us estima.
Un petó.
Dolors T.
Publica un comentari a l'entrada