Ja ha arribat l’estiu i amb ell les vacances. Cada any fèiem un viatge tots quatre. Aquest any això serà impossible (al menys físicament). Ja havíem començat a parlar de on aniríem aquest any; i de fet en Gallegos ja ens estava preparant l’itinerari. Però tot ha fet un gir de 360º i evidentment no farem el viatge que havíem planejat. No podria.Però alguna cosa haurem de fer. L’estiu és molt llarg i ja saps que la platja a la mare i a mi no ens agrada massa; quedar-nos aquí, almenys aquest any, seria terrible. O sigui que marxarem.
L’únic lloc on (per dir-ho d’alguna manera) em fa una mica de gràcia anar és a la illa de Cuba. En primer lloc perquè tu ja hi vas estar (en el viatge de fi de carrera de fisio) i en segon lloc perquè tu mateix ens havies insistit molt a la mare i a mi que hi anéssim, que ens agradaria.
Doncs aquest estiu hi anirem.
I perquè l’Albert no es trobi sol (ja te’n recordes que l’any passat a la Índia trobava a faltar a l’Anna, malgrat ésser-hi tu) aquest any ens l’emportarem. Ja en varem parlar i les dates li van bé.
Probablement sigui l’últim viatge d’aquestes característiques que fem, no ho sé. El temps ho anirà dient, però ara mateix anar a algun lloc on tu no hi has estat, i haver-hi d’anar sense tu (tenint en comte, evidentment, perquè no hi pots venir) no em bé massa de gust.
Se perfectament que serà un viatge molt diferent als anteriors. Tu no hi seràs i això sol ja fa que res pugui ésser igual. Malgrat tot intentaré que tant la mare, com l’Albert i l’Anna s’ho passin bé, i si em venen pensaments negatius, miraré de dissimular-los; com ja faig ara.
El fet de que tu ja hi hagis estat té la seva part positiva, però també té la seva part negativa. Positiva en el sentit que he manifestat abans: no és un lloc on a tu t’hauria agradat anar i no hi has pogut anar (em feria sentir malament). I negativa perquè estarem en llocs concrets on tu vares estar, com per exemple a la “Bodeguita del Medio” que sé que hi vareu anar a fer un “mojito”, i ja saps que és una beguda que a l’estiu, a les carpes, solia prendre; i això farà que el teu record sigui més intens i per tant també ho serà el dolor.
T’estimem.
L’únic lloc on (per dir-ho d’alguna manera) em fa una mica de gràcia anar és a la illa de Cuba. En primer lloc perquè tu ja hi vas estar (en el viatge de fi de carrera de fisio) i en segon lloc perquè tu mateix ens havies insistit molt a la mare i a mi que hi anéssim, que ens agradaria.
Doncs aquest estiu hi anirem.
I perquè l’Albert no es trobi sol (ja te’n recordes que l’any passat a la Índia trobava a faltar a l’Anna, malgrat ésser-hi tu) aquest any ens l’emportarem. Ja en varem parlar i les dates li van bé.
Probablement sigui l’últim viatge d’aquestes característiques que fem, no ho sé. El temps ho anirà dient, però ara mateix anar a algun lloc on tu no hi has estat, i haver-hi d’anar sense tu (tenint en comte, evidentment, perquè no hi pots venir) no em bé massa de gust.
Se perfectament que serà un viatge molt diferent als anteriors. Tu no hi seràs i això sol ja fa que res pugui ésser igual. Malgrat tot intentaré que tant la mare, com l’Albert i l’Anna s’ho passin bé, i si em venen pensaments negatius, miraré de dissimular-los; com ja faig ara.
El fet de que tu ja hi hagis estat té la seva part positiva, però també té la seva part negativa. Positiva en el sentit que he manifestat abans: no és un lloc on a tu t’hauria agradat anar i no hi has pogut anar (em feria sentir malament). I negativa perquè estarem en llocs concrets on tu vares estar, com per exemple a la “Bodeguita del Medio” que sé que hi vareu anar a fer un “mojito”, i ja saps que és una beguda que a l’estiu, a les carpes, solia prendre; i això farà que el teu record sigui més intens i per tant també ho serà el dolor.
T’estimem.
3 comentaris:
joan, ja vam "parlar" de les vacances, i segur que serà dificil, però segur que ho serà manys que estar a casa, i estic convençuda que, que en Jordi, des de on sigui, es el que voldría, que seguissiu intentant ser la família que sempre heu estat per ell i l albert, fent les coses que us han unit i que us han fet crèixer com una pinya, fent-ho joan, es demostrar que ell està amb vosaltres, que la seva absència només es física.
penso molt en l´Antònia, ja ho saps, i ben segur que li fa molta por deixar en Jordi a casa, se lo molt que representa per ella tenir.lo a prop, se que cada matí està amb ell... se que li diu bona nit cada vespre, serà difícil per a ella separar-se,n, i em sap greu no poder evitar.li un altre dolor.
una gran abraçada plena de força i de bons desitjos.
anna
cada cop que llegeixo aquets escrits no puc evitar plorar, d'alguna manera em fas terapia, per que treus de mi tot el dolor. Sempre estic esperant que n'hi hagi un de nou, com ja e dit, em fa de terapia. Se que els dies son difícils, que el dia a dia es dur, pero m'analegr que estigeu units, que es el mes important, ho admir, i estic contenta que entre tots feu pinya. Jo per la menva banda aquest petit racó és l'únic lloc on em puc desfogar, on algú m'entendrà, estic molt sola amb tot això d'en jordi, no tinc ningú aprop que el conegués i em dongi força, tan sols tinc l'osset que em vau donar, i es ell qui em sent plorar quan no tinc mes forces, i encara q pens q ell no voldria q plorés, no puc aguantar mes. Una abraçada molt forta com sempre
Marta, desde Mallorca.
A Jordi le entusiasmaba hacer estos famosos viajes, digo famosos porque no dudaba en hablar de ellos en cuanto venía, enseñar fotos y lo bien que lo había pasado, ya podía tener algún acontecimiento en agosto que jamás se perdía el viaje con su familia, estoy escribiendo y escucho su sonrisa; es raro ver que un chico de 24 años aún le siguiese haciendo ilusión irse con su familia de viaje y disfrutar tanto con ellos, se le veía tan feliz...! Joan le hicisteis muy feliz y con vosotros vio lugares inimaginables para la gran mayoría. Seguro que si te pudiera decir algo te diría, Gracias por todo. Joan a cada rincón que vayas estará Jordi contigo, a vuestro lado y orgulloso de su familia.
Publica un comentari a l'entrada