L’altre dia navegant per internet vaig anar a parar en una pàgina web on hi havia una entrevista a un membre d’una associació anomenada “Un Nou Horitzó”. Aquesta associació es dedica a oferir suport a famílies que han patit la mort d’un fill.El que més em va xocar, va ser una frase que hi havia al peu de l’entrevista, que parlava dels sense nom.
I deia: Si es mor el pare ets orfe, si es mor el cònjuge ets vidu/a, però que ets si es mor el fill ?. És tan inconcebible que no hi ha una paraula per definir-ho.
Em va fer pensar molt, i realment no puc estar-hi més d’acord. Que som realment els que hem hagut de passar per aquest calvari ? Crec que l’expressió més adient seria la de: Uns pobres desgraciats.
T'estimem
1 comentari:
ostres, joan quin mal fal sentir aquesta expressió, no per el fet de sentir.la, sino perquè penso que es així com realment us heu de sentir, sobretot sabent els que us envoltem que la vostra gran fortuna son els vostres fills, sort d aixó, joan que com a mínim queda el consol d haver fet tot i haver-los estimat tot lo possible, em pesa la impotència que sento de no poder ajudar.vos en res.
una grandissima abraçada.
Publica un comentari a l'entrada