Penso que hi ha coses que s’haurien de cuidar molt més en el cas d’un accident; i més si hi ha hagut algun mort.Inicialment els dos únics objectes personals dels que ens varen fer entrega, tal i com ja comentava el l’escrit "Un any" varen esser la cartera i el mòbil. Res més.
La patacada segur que va fer que algunes coses quedessin escampades per la carretera, com el famós cocodril, que qui el coneixia sabia que portava al cotxe; i que per més inri se’l veia en un vídeo que els del Canal 9 van penjar a internet.
El meu germà (jo era incapaç) va fer totes les gestions possibles per recuperar-lo, pel seu valor sentimental (em consta que a la Laia li hagués agradat tenir-lo), però no hi va haver maneres. Va anar amb la resta de runa i va estar impossible localitzar-lo. I jo em pregunto: aquestes coses no s’haurien de guardar en algun lloc a disposició dels familiars, i si en un temps no les reclamen llavors llençar-les ? Han d’esser uns senyors que netegen la carretera els que decideixen el que pot tenir un valor sentimental per mi i el que no ? Tan poc valen els sentiments de les persones ?.
Desprès de totes les gestions que el meu germà va fer, va aparèixer una caixa amb “totes” les coses que hi havia al cotxe. Concretament hi havia: -La motxilla que duia per anar ala Universitat, amb els seus apunts, llapis, etc. i una bufanda que li havia regalat la Laia.
Però varem trobar a faltar algunes coses (a part del famós cocodril): -Un rellotge marca Tag Heuer que m’havien regalat a mi, i que a ell li agradava molt. -Una caçadora Belstaff -Una raqueta de tennis nova.
Jo no se que va passar amb tots aquests objectes, només se que els duia, o posat (el rellotge) o al maleter del cotxe (que va resultar intacte); i que mai han aparegut.
No vull pensar que cap dels integrants dels diferents cossos i serveis que van intervenir en l’accident: Mossos, Bombers, Ambulàncies i Funerària, se’n hagués enamorat i s’ho quedés, perquè seria molt greu. Malgrat tot si fos així, a aquest fill de puta només li desitjo el final que va tenir en Jordi.
T’estimem.
