7 de desembre del 2012

Llastimós i massa habitual

Normalment, per qüestions de feina i per estar informat, cada dia dono un cop d’ull al Punt Diari. Aquest matí al llegir-lo m’ha fet escapar un "em cago en déu", i és que la notícia de la desaparició del rellotge d’en Jordi Comas, mort durant l’assalt que va patir a casa seva, m’ha portat records viscuts i dels que ja vaig deixar constància aquí, en l’escrit que vaig anomenar Objectes Personals.

I és que no puc entendre com poden passar aquestes coses. Robar a un mort per mi és la cosa més denigrant que pot arribar a fer una "persona", si és que així es pot denominar a un fill de la gran puta capaç de fer una cosa com aquesta. I el més denigrant és que probablement sigui algú amb uniforme ... i que no s’hi posa cap mena control per eradicar-ho.

I és que el rellotge d’en Jordi, de ben segur que no era de la qualitat del que pogués portar el Sr. Jordi Comas, però per a nosaltres tenia un valor sentimental del mateix valor que pugui tenir per a la vídua de l’esmentat senyor. A més de les altres coses que varen desaparèixer.

Llegir-ho ja m’ha posat de mala llet, però ho vaig patir en persona i a més m’ho varen manifestar diferents persones que havien passat per aquest trauma abans que jo i amb els que vaig parlar-hi del tema. I tot continua igual. És norma habitual. I probablement no passi res.

Jo ja vaig voler aclarir-ho i vaig reclamar a la funerària. Varen fer canviar l’informe de l’atestat perquè no els en pogués culpar a ells, i els Mossos el varen canviar, o sigui que ...

Vaig decidir passar pàgina i no perdre-hi el temps ni la salut. Ja en tenia prou amb el que estava passant.

T’estimem.