Ja hem passat una part de les festes “familiars” del mes de desembre. I no cal dir que com ve sent habitual hem feu el típic dinar “familiar” amb la família de l’Antònia i amb la meva.
Ja fa anys (set concretament) que la família no es al complert, i a més, al llarg d’aquests set anys, a la llista dels que hi falten s’hi han afegit primer la mare de l’Antònia (2011) i després el meu pare (2013), i tot i que per mi es un dinar com el de qualsevol diumenge, també es veritat que en aquests dinars em trobo amb gent que no compartim masses àpats, malgrat ens puguem veure en ocasions, i això sempre té alguna cosa de positiu.
La gent deu pensat que al cap de set anys (no els fa, però si que fa set maleïts desembres) les coses van passant. Sempre he dit que m’he hagut d’adaptar a la seva absència, però que mai l’acceptaria. Continuo pensant exactament igual.
Aquest any a més, durant aquest “festiu i alegre” mes de desembre, a Girona hem viscut un fet molt tràgic (conec al pare i avi dels tres morts) i que em ve a donar la raó pel que fa a destins i déus (una “gilipollada”); pel que voler mantenir un caire religiós en aquestes dates per mi no té cap sentit. Jo sempre dic que la única festa “religiosa” que celebraria, si en celebrés alguna, seria "divendres sant" (quan al varen matar).
T’estimem.
