Una dotzena

Any rere any ja n’han passat dotze. Gairebé res !!

Un cop més hem fet el pelegrinatge cap al punt fatídic a dipositar uns rams. Soc plenament conscient que no serveix per gran cosa (tantes coses hi ha que no serveixen per res, i es fan), perquè recordar-lo el recordo a diari; però després de tants anys ja es un dia que, si es laborable, a l’agenda el tinc marcat perquè em quedi lliure i no rebre visites. Almenys al matí el vull dedicar a fer els cinquanta quilòmetres que més o menys separen Girona d’aquell maleit punt de la carretera.

I aquest any amb confinament comarcal pel collons del covid-19. Evidentment hi he anat igualment, perquè tampoc he tingut cap contacte amb ningú que no fos de la meva bombolla (l’Antònia i jo), i suposo que si m’haguessin aturat, dient on anava, tampoc hi hagués hagut cap problema. Hauria estat més problemàtic si, com va estar apunt de passar l’any passat, el confinament hagués estat domiciliari, en aquest cas segurament ni hi hauria pogut anar.

Aquest any ja compliria els 37 anys d’edat i de vegades em pregunto com seria, seguiria tant entusiasmat amb els esports en general i el futbol en particular ? Encara jugaria ? O entrenaria algun equip ? Viuria a casa ? Estaria casat ? Hauria estat pare ? ... Un munt de preguntes que mai tindran resposta.

T’estimem.

Unes festes amb el COVID-19

 

Aquest any i amb el tema del covid per molta gent han estat unes festes diferents. No han pogut fer gaires desplaçaments ni s’han pogut (en teoria) reunir amb altre gent.

No diré pas que a mi no m’hagi afectat, perquè cada any fèiem un dinar amb les famílies, nadal amb la de l’Antònia i sant esteve amb la meva; i aquest any s’ha anul·lat tot. Per tant, en certa manera el covid m’ha afectat.

Dit això, i donat que son unes festes familiars i jo no em puc reunir amb tota la família des de fa dotze anys, com feia abans (i aquí deixo de banda els que no hi son per llei de vida), la veritat és que m’importen un colló.

Vàrem fer un dinar amb l’Albert i la Laura, com fem tot sovint, tant per sant esteve com pel dia de cap d’any, i la resta de dies, com qualsevol festiu del llarg de l’any. Com ja he dit alguna vegada, jo era dels que solien adornar el balcó amb llums, i ennuegar-me amb els raïms seguint el ritme de les campanades. Ara ni les miro, solo mirar alguna pel·lícula al NetFlix o al Movistar+; aquest any "John Wick 3" a Netflix.

T’estimem.