27 anys. Avui haguessis complert els 27 anys ... i ni tan sols vares poder complir els vint-i-cinc.Ja fa més de dos anys del maleit accident, i tot segueix més o menys igual. Et trobo a faltar i no acabo d’acostumar-me a la teva absència.
Si, vaig tirant, i amb l’ajut dels amics, on s’hi conten els pares d’en Toni, que els va abandonar mes o menys a la teva edat (ell va arribar a complir el 25, però ja estava molt malalt), anem fent.
De fet, jo sempre dic que entre "pobres desgraciats" ens hem de fer costat; i de tant en tant fem alguna sortida i algun sopar; on mai falta algun comentari referent a tu i a en Toni.
Però desprès hem de tornar cadascú a casa seva, amb els seus pensaments i les seves penes, i tothom ho ha de passar com pot. I com dic sempre, no és gens fàcil; i a part de dir-ho ho he pogut constatar amb en Toni, amb qui coincideixo plenament amb les situacions que em comenta.
I és una cosa que qui llegeix el blog pot pensar que sí, però... sobretot si no ha tingut la desgràcia de patir-ho en pròpia carn.
T’estimem.
