L’altre dia una mare em va dir que ja havia plorat tot el que podia plorar en un any. Evidentment tenia un problema; i tractant-se d’una mare, un problema relacionat amb un fill.
I el problema (sobretot per ella) era greu: després de dos anys d’estudiar una carrera havia decidit penjar els estudis, i volia anar a treballar.
Es un problema ? Evidentment sí. Es un problema greu ? Aquí ja depèn dels problemes que cadascú tingui. Si només tens aquest, doncs llavors sí, és un problema greu. D’una gravetat màxima ? Evidentment no. Però jo reconec que per mi també hagués estat “un problema” que en Jordi o l’Albert haguessin penjat els estudis.
Ara me’n ric d’aquests problemes però només perquè el meu és més greu que aquest; però si aquest problema més greu no hi fos, llavors aquell seria un problema greu.
Quan una persona té un problema, per aquella persona (al menys d’entrada) aquell problema és greu. El temps ja li farà veure que potser no ho era tant de greu, però d'entrada no ho veurà pas així. Que n’hi ha d’altres amb problemes pitjors ? sí; però també n’hi ha que no en tenen de problemes (o això pensem els que no ho sabem).
La gravetat dels problemes, com de les malalties, depèn molt de qui els/les pateix. D’entrada tothom té el/la pitjor problema/malaltia. El que sí que és segur es que tothom se sent del seu problema/malaltia, i se l’ha de passar com pot. Sigui molt greu o no.
T’estimem.
