Des del passat 28 de març fins a l’1 d’abril, els que molts n’anomenen la setmana santa, vaig estar ingressar en la clínica Girona, degut a un atac de vertigen.
Va ser d’una virulència considerable donat que em va tenir vomitant durant dos dies, el dijous i el divendres, i encara avui n’arrossego molèsties. El pronòstic mèdic: un estat nerviós amb un estrès considerable.
És evident que el mes de març de per sí ja és molt dur, si aquí hi afegim la mort prematura de la Tina (serà una tonteria, però per nosaltres va ser un cop molt dur), l’estat d’un alzheimer molt avançat del meu pare que no trigarà a dur-lo a la tomba, la imminent visita de l’alemany i la feina, varen poder amb mi; el resultat: vaig “petar”.
En mig de tot això, el dimarts dia 2 el Sr. Wolgang feina una parada a Girona per tenir una entrevista amb mi. Creia que s’hauria de fer a la clínica, però finalment com que el dilluns em varen enviar cap a casa, tot i que el dimarts no vaig anar a treballar, si que vaig voler reunir-me amb ell.
Aquí els amic varen tornar a mostrar la seva importància (i en aquest sentit em sento afortunat), en Jordi Mont em va portar en cotxe al Novotel (jo no em veia capaç de conduir) i una de les seves joves va fer d’intèrpret.
He de dir que hi anava amb un cert nerviosisme, per part meva i dels demés, ja que no sabíem amb que ens trobaríem. La persona que vàrem trobar esperant-nos allà és de lo més normal i sensata que m’he trobat en molt de temps. Com ell mateix es definia en un e-mal que em va traduir la Mireia “No soc un boig. Soc pare d'un filla de 27 anys i espero que mai hagi de viure una cosa així....” I puc assegurar sense cap lloc al dubte que és una persona assenyada. Assenyada i que té molt clar el que va veure, fet que el va portar a tractar-se mèdicament i que segons em va manifestar encara ara de vegades es despertava amb aquelles terribles imatges.
Vaig voler insistir molt (fins al punt de gairebé fer-me pesat) en el fet de la seguretat en el que va veure; li vaig recordar que ell ho va veure pel retrovisor... NO EN TE CAP DUBTE, A N’EN JORDI EL VAREN MATAR.
Vàrem estar parlant més d’una hora i mitja, i per mi va ser una conversa molt valuosa; i si abans ja tenia clar que en Jordi no podi haver comés cap imprudència, ara sé que el fill de puta del camioner si que en va cometre una. Una que va costar la vida d’en Jordi i la meitat de la meva, i que per interessos personal va mentir en la declaració que va fer als mossos d’esquadra.
Ell vol demanar explicacions als advocats que en aquell moment havien de trametre a la policia les seves declaracions. Jo ja he desistit de intentar res pel camí judicial, per dos motius: Perquè legalment tot ha prescrit i perquè no tinc perquè fer-ho (per diner no ho faré). A més, estic segur que la meva salut ho acabaria pagant d0una manera o altre (ja m’ha avisat). I a més, i tal i com li vaig manifestar al Wolfgang, una altre cosa seria que a resultes de l’accident en Jordi hagués quedat amb algun tipus d’invalidesa; per ell lluitaria fins al final (encara que em costés la salut) per aconseguir-li un futur millor. Però ell ja no hi és i no te futur; per mi no val la pena, tampoc en tinc.
T’estimem.
