Un cap de setmana més

Hem passat un cap de setmana més. Per mi un cap de setmana com qualsevol altre. Però no per tothom, i per tant m’he hagut d’adaptar.

El dissabte vàrem estar dinant a Maçanet amb la família de l’Antònia. Va ser dur, probablement per culpa meva: al matí em vaig descuidar de prendre la "puta pastilleta" i tot i que pensava que ja la podia anar deixant, doncs no. A la tarda m’ho vaig passar molt malament, i sort de la Tina que volia sortir; amb ella vaig anar a fer un tomb (malgrat la fred) i escampar la boira, sense preocupar a ningú.

I el diumenge va tocar la meva família. Suposo que entre la "puta pastilleta" de la nit anterior (la vaig prendre quan vàrem arribar) i la del mateix diumenge (aquesta vegada no me’n vaig pas descuidar) la cosa va ser més lleu.

Son àpats que jo no faria, malgrat em dic: és un dinar amb la família, com tant d’altres que fem durant l’any; en un lloc o altre em de dinar; i: aquestes dates son pels cristians i jo n’he renegat. Però no m’acabo d’enganyar del tot i quan veus la gent atrafegada amb les últimes compres i amb tots els preparatius, la ràbia de trobar-me en aquesta situació, del tot irreversible, és superior a tot el demés.

Cap data serà mai més el mateix.
T’estimem.

Potser ...

El passat dia 28 de novembre van ser les eleccions al Parlament Català. Jo vaig anar a votar. El meu vot va ser nul.

Ja vaig dir en l’escrit "L’eix transversal i els polítics" que mai més donaria suport a cap formació política; i jo compleixo les meves promeses.

I és que la ràbia s’apodera de mi quan surten tots tan somrients i amb la boca plena de propostes pel la gent; i jo he de patir les conseqüències de les seves polítiques nefastes.

Potser la mort d’en Jordi s’hagués produït igualment ...
Potser ja era mort en el moment d’impactar amb el camió ...
Potser si hi hagués hagut una mitgera hagués rebotat i caigut per l’altre costat ...
Potser hagués quedat al bell mig de la carretera i un altre camió l’hagués impactat pel darrera ...

Tot potser ..., però el que ÉS SEGUR és que si la carretera hagués set de doble carril per banda i amb una mitgera (el que estan fent ara, i havia d'haver estat des del principi) no hagués anat a sota d’un camió tal com va anar.
I potser només hagués quedat desmaiat a dins del cotxe sense conseqüències per ell ...
Potser al fregar amb la mitgera l’hagués fet reaccionar (per aquells que pensin que s’hagués pogut endormiscar o distreure) ...
Potser tot plegat s’hagués quedat en un espant i prou ...

I de qui és la responsabilitat de tenir les carreteres que tenim ?. Ja vaig dir que feia menys de mig any que havia estat per la zona d’Extremadura, vaig dir el que ens havia comentat una guia d’allà, i el que vaig poder constatar jo mateix. I tot plegat em fa fàstic.

Hi haurà qui pensi que tot plegat és ressentiment i que la raó no m’empara. Potser ells tenen la raó... però si en troben amb una situació com la meva, potser ja no ho tindràn tan clar.

P.D.: Tros de l'entrevista al Sr. Artur Mas, el passat dia 30 de novembre, i amb el que coincideixo plenament, però sense oblidar que ells en son els principals culpables. Ells governaven quan en va fer el putu eix. I pitjor no es podia pas fer.
T’estimem.