6 de març del 2011

Dos anys


Com passa el temps...

Malgrat estar passant per una situació terrible, el rellotge va donant voltes i voltes inexorablement; i ja fa dos anys... Dos anys d’aquell maleït 6 de març.

Dos anys d’anar-nos "adaptant" (viure és això, tal i com deia en l’escrit "Capacitat d’adaptació") a la nova situació que ens ha tocat.

I no és fàcil; no és GENS fàcil.

Hi ha molts dies que ho engegaries tot a "prendre pel cul"; però no és possible i s’ha d’anar reconduint la situació i valorar tot el que encara tens (l’Antònia, l’Albert, família i amics), que reconec que no és poc.

D’aquests 730 dies passats no n’hi ha hagut un de sol en que, en un moment o altre no hagi tingut un record per ell. De fet ja vaig dir, en l’escrit "El pas del temps" que en el meu telèfon tinc la seva foto com a fondo de pantalla; per tant és impossible la seva utilització sense "tocar-lo" per lliscar el botó.

En aquest temps he canviat de telèfon, fins i tot de sistema operatiu (el vell anava en Windows Mòbile i aquest en Android), però la primera aplicació que vaig buscar (de fet que vaig tenir baixada i a punt abans de canviar el telèfon) fou un bloquejador, amb possibilitats de posar-hi un fons de pantalla amb la seva foto. Era condició sine qua non...
T'estimem