Hem estat per la zona d’Àvila i Salamanca, i vàrem acabar el recorregut a Vitòria, una ciutat que ens agrada molt i que tot i allargar alguns quilòmetres més el recorregut, hi vàrem pernoctar abans de tornar cap a casa.
Un cop més he pogut constatar el mal tracte cap a Catalunya, on per moure’t s’ha de pagar; a la que surts d’aquí: autovies gratuïtes amb un trànsit d’un 5% del que hi ha aquí. No diré el que en penso.
Tal i com ja vaig dir, aquells viatges a l’altre punta de mon s’han acabat. Amb la pèrdua d’en Jordi, es va perdre l’ànima engrescadora. I per anar-hi nosaltres sols, no em bé gens de gust. No descarto fer alguna sortida si puc engrescar a l’Albert i la Laura; però res tornarà a ser com abans.
També, i des de ja fa un munt d’anys, el primer diumenge de setembre ens trobem els amics d’infància. Som quatre companys, i amb les respectives parelles ens trobem per dinar i “fer-la petar”. No ens veiem gaire al llarg de l’any (de vegades no ens veiem) i aprofitem la trobada per recordar “vells temps” i comentar les penúries o alegries de cada un.
La veritat és que sol ser una trobada agradable i a la que inicialment també hi venien els fills (en Jordi hi havia vingut vàries vegades); però amb el pas del temps i com no pot ser d’altre manera, ja jo n’hi ve cap.
T’estimem
