Aquest any hem fet un altre viatge dels que tan li agradava de fer a en Jordi.
Amb l’Albert i la Laura hem anat al Perú. De fet Perú era el destí que teníem previst per l’estiu del 2009, i que el fatídic accident va fer que no poguéssim dur a terme.
De fet aquell any jo no hagués anat enlloc, però com ja vaig dir en el seu moment, l’únic destí que en aquell moment vaig trobar adient, per escapar-nos de la desgràcia soferta, i cagar-me en déu en tranquil·litat, era la illa de Cuba. Sobretot perquè ell hi havia estat.
Després de Cuba, van passar quatre anys en que no en vàrem fer cap de viatge, perquè els ànims no acompanyaven.
Ara com que la xicota de l’Albert, la Laura, ens hi acompanya, hem decidit fer aquests últims viatges: la Xina el 2014; i Perú aquest 2016.
No hem fet el viatge que projectàvem fer aquell any, ja que volíem fer el camí inca de Cusco al Machu Picchu; o si més no una part del camí. De totes maneres era un projecta i no sé finalment que hauríem fet.
El que està clar es que ara ni m’ho he plantejat, i l’única caminada que vàrem fer va ser la del Machu Picchu a Intipunku (Porta del Sol), que es tracta d’una caminada d’una hora o hora i mitja anant xino-xano. Cal tenir present que es una caminada d’un desnivell d’uns 300 metres, però a una altitud per sobre dels 2.400 metres, per tant si no hi estàs acostumat, no és dura, però tampoc es per dir-ho d’alguna manera “planera”.
No es el mateix, però com dic sempre, és el que hi ha i no hi ha més; i per molt que costi hem de viure amb la seva absència, i intentant gaudir al màxim del que ens queda i del que s’ha incorporat a la família i que ens estimem com un més.
T'estimem.
Amb l’Albert i la Laura hem anat al Perú. De fet Perú era el destí que teníem previst per l’estiu del 2009, i que el fatídic accident va fer que no poguéssim dur a terme.
De fet aquell any jo no hagués anat enlloc, però com ja vaig dir en el seu moment, l’únic destí que en aquell moment vaig trobar adient, per escapar-nos de la desgràcia soferta, i cagar-me en déu en tranquil·litat, era la illa de Cuba. Sobretot perquè ell hi havia estat.
Després de Cuba, van passar quatre anys en que no en vàrem fer cap de viatge, perquè els ànims no acompanyaven.
Ara com que la xicota de l’Albert, la Laura, ens hi acompanya, hem decidit fer aquests últims viatges: la Xina el 2014; i Perú aquest 2016.
No hem fet el viatge que projectàvem fer aquell any, ja que volíem fer el camí inca de Cusco al Machu Picchu; o si més no una part del camí. De totes maneres era un projecta i no sé finalment que hauríem fet.
El que està clar es que ara ni m’ho he plantejat, i l’única caminada que vàrem fer va ser la del Machu Picchu a Intipunku (Porta del Sol), que es tracta d’una caminada d’una hora o hora i mitja anant xino-xano. Cal tenir present que es una caminada d’un desnivell d’uns 300 metres, però a una altitud per sobre dels 2.400 metres, per tant si no hi estàs acostumat, no és dura, però tampoc es per dir-ho d’alguna manera “planera”.
No es el mateix, però com dic sempre, és el que hi ha i no hi ha més; i per molt que costi hem de viure amb la seva absència, i intentant gaudir al màxim del que ens queda i del que s’ha incorporat a la família i que ens estimem com un més.
T'estimem.
