22, 23 i 24 d'abril

A 47 dies del fatídic 6 de març ja se’ns va presentar la primera prova de foc important: arribar a unes dates assenyalades sense ell. Aquesta era una setmana molt especial per a nosaltres. El primer en celebrar alguna cosa és el seu germà, que compleix anys el dia 22; l’endemà dia 23 era el seu Sant (a més de l’aniversari de la meva mare) i el 24 era el seu aniversari (n’hagués complert 25) i el meu. Sí, ell i jo érem nascuts de la mateixa data, amb 26 anys de diferència, i l’Albert dos dies abans.

Per la seva mare i per mi era una càrrega massa feixuga, i tot i que per Sant Jordi vàrem complir amb la tradició de la rosa i el llibre (ens vàrem atrevir inclús a passar per les Rambles), les emocions varen poder amb nosaltres i el divendres 24 vàrem decidir “fugir” i fer quilòmetres amb el cotxe; i amagant-nos una mica dels coneguts vàrem anar a passar el dia a Andorra.

Al cotxe hi vàrem poder parlar, plorar i renegar sense haver de controlar-nos, i al vespre em trobava més relaxat.

T'estimem.

El dia més trist de la meva vida

El dia 6 de març de 2009 és, fins avui, el dia més trist de la meva vida.

Serien pels volts de dos quart de quatre de la tarda quan un agent del cos de Mossos d’Esquadra em venia a comunicar que el meu fill gran era mort.

Em venia a dir que hi havia hagut un accident a l’eix transversal, carretera C-25, i que el meu fill s’hi havia vist involucrat i n’havia resultat mort.

En aquells moments a casa hi érem la resta de la família: la seva mare, el seu germà i jo mateix.

L’impacte d’aquella noticia va ésser brutal i només la seva mare va ésser capaç de sobreposar-se a la sotragada inicial i començar a fer trucades als parents i amics per comunicar-los la desgràcia.

Jo estava fet una merda i només em repetia entre plors que en Jordi no, que en Jordi no ...

Però va ésser que sí.

Tornava de la Universitat de Vic, on estava cursant el primer curs del Grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (C.A.F.E.) i a les 12:30 (hora oficial) va morir.

La topada devia ésser brutal, donat que l’altre vehicle implicat era un camió de gran tonatge... i la mort a l’acte.

Tenia 24 anys i era Diplomat en Fisioteràpia per la mateixa Universitat de Vic, i havia cursat un Postgrau en Acupuntura, de dos anys de durada, a la Universitat Internacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. Ara la seva inquietud i les ganes de fer coses l’havien portat a matricular-se per fer aquesta segona carrera.
T'estimem.