A diari dono un cop d’ull al Blog, és la primera feina de cada dia; i si hi ha algun comentari, evidentment el llegeixo.La gran majoria son de suport i d’ànims per seguir endavant en la nostre lluita personal; i la gran majoria de gent que ens coneix o que coneixia a ne’n Jordi.
Sempre però hi ha algú que hi ha caigut per casualitat, i malgrat no conèixer-nos ha volgut transmetre el seu suport. Normalment però és gent que ha viscut, potser no d’una manera tant directe, situacions semblants; sinó, no busques aquets tipus de pàgines.
No m’agrada comentar els escrits de qui té la valentia de publicar-los sobretot perquè, com ja he dit, son de suport i no hi ha gaires coses a comentar i a més no vull de cap manera condicionar-ne el contingut, sigui quin sigui. L’únic que cal és agrair aquestes mostres de suport.
Malgrat tot, l’altre dia, i dins l’apartat "Insults" en vaig llegir un d’anònim, que deia les seves veritats d’una manera que em va copsar. Sobretot perquè em parlava "d'enterrar també aquesta rancúnia i tristor amarga, aquest cinisme àcid corrossiu que t'acompanya ja fa tants i tants de mesos" i continuava "no val una normalitat líneal com la que portes ara, has d'enterrar aquests sentiments negatius i obscurs com la rancúnia i l'amargor permanent que transpiren el teu tarannà vital".
Desconec (ja he dit que era anònim) l’autor/a; si bé suposo que és una persona que em coneix, que em veu com em descriu (amb molta rancúnia), i que em vol ajudar. I a més, de ben segur té raó; caldria enterrar tot sentiment negatiu.
El meu problema és: Com es fa ? Com es controlen els sentiments ? Sé com controlar els pensaments, com raonar assenyadament, però desconec del tot com deixar de sentir, o sentir allò que fora convenient.
Evidentment que entenc la seva postura, i la comparteixo; a la gent que m’envolta i que es pugui trobar en una situació semblant el meu consell serà semblant al que hem fa aquesta persona a mi. Una altre cosa és dur-ho a terme.
T’estimem.
