Amargat

"... en Joan és una home que porta molt de temps amargat, i com que és amargat..." aquestes paraules, que em van ferir i em van fer mal, me les vaig haver de sentir en el transcurs d’una de les moltes, de fet en la última reunió, que vàrem tenir amb “la direcció” del meu antic lloc de treball.

Son paraules molt dures, i dites sense que valgui excusar-ho en la exaltació d'un moment donat. Perquè la veritat es que entre l’antiga assessoria i la que hem muntat nosaltres no vàrem acabat barallats; es va quedar en un respecte mutu, que no sé el que durarà, i que per la nostra part respectem. A més varen ser dites desprès de gairebé una hora d’una reunió bastant tranquil·la.

La única explicació que hi veig és que qui les va dir volia fer mal, i en va fer, al veure que la situació no es podria reconduir de cap manera cap una marxa enrere.

Encara espero una disculpa, que no s’ha produït (ni es produirà); amb independència que potser qui les va dir tenia raó, potser sí que el que m’ha tocat viure (i que aquesta persona no es pot ni arribar a imaginar) m’ha deixat ressentit i amargat; però no cal oblidar que la reunió era de feina i del fet que nosaltres havíem decidit, com vaig dir en el blog anterior, fer una canvi radical. No tenia cap dret d’entrar en el terreny personal i voler fer mal amb una qüestió tant delicada.

Malgrat tot no ho vull tenir en compte i vull continuar treballant amb força en el nostre projecte, amb força i amb tota la il·lusió que em deixi la meva amargor.

T’estimem.

Canvi radical

Evidentment, el canvi més radical que ha sofert la meva vida va ser la mort d’en Jordi. Aquest canvi no l’he assumit, ni ho faré mai; el viuré el millor que sàpiga, però ho he dit sempre, i ho torno a manifestar: no l’assumiré mai.

Ara, per circumstàncies que no venen al cas, però en el que tot plegat hi te a veure, he decidit fer un canvi en la meva vida (aquest a diferència de l’altre, voluntari): he decidit plegar del lloc on estava treballant, i on hi portava més de vint-i-vuit anys, i amb dos companys més iniciar una nova etapa pel nostre compte.

No ha estat una decisió fàcil, era molt de temps el que havia dedicat a l’empresa, però el que en uns moments havia estat una eina terapèutica, ha anat derivant cap un possible problema que agreugés, encara més, la meva situació personal.

Hi he decidit plegar. El fet d’engegar aquest projecta m’ha tingut ocupat molt de temps, i més que me’n ocuparà, i parlant amb en Toni (un bon amic i un pobre desgraciat com jo) crec que em pot ser positiu. Jo també ho penso.

T’estimem.