No hi ha dret: La Tina ha mort.
Ja sé que era una gosseta, però també era molt jove. No arribava als quatre
anys d’edat. Tenint en compte la vida d’aquests animals en comparació a la
nostre podríem dir que tenia al voltant del 25 anys. Una edat massa
significativa per mi.
Era un animal de companyia i en feia
molta de companyia. La vàrem comprar poc després de la mort d’en Jordi,
sobretot per insistència de l’Albert i l’Antònia, i per nosaltres s’havia
convertit en una més de la família.
D’aquesta família destrossada pels fets d’aquell
6 de març, i que ha hagut de tornar a vessar llàgrimes (malgrat ni sigui
comparable) per un altre fet que no entenem.
No sabem que va menjar o veure,
però està clar que era una cosa amb una toxina molt forta, perquè no ho ha
pogut superar. Aquesta mateixa nit, al voltant de les deu ens han trucat de la
clínica veterinària per dir-nos el que malauradament ja temíem.
No tinc paraules per expressar la
ràbia i la impotència que ara mateix sento.
T’estimem.
