Cada finals de febrer al meu poble de naixement, Bonmatí, celebra una caminada popular sota el nom d’anar-hi anant.
Com que es “la pàtria xica” sempre miro d’anar-hi. Aquest any, en la seva vint-i-vuitena edició, no ha estat diferent i hi he anat.
Aquest cop però, tot sol (bueno, amb la gossa: “la Lili”). L’Antònia no ha volgut venir-hi, i un company que sempre venia, aquest any tampoc ha pogut venir-hi.
Sempre solen haver-hi diferents recorreguts, que es poden triar en funció de l’estat de forma de cadascú. Aquest any hi havia quatre recorreguts, 10, 18, 25 i 42 Km. Jo i la Lili hem fet la de 18; suficient. El meu estat de forma no dóna per molt més.
Segurament que el que no sap molta gent es que aquesta caminada va néixer com un dels actes de celebració de la independència de Bonmatí del municipi d’Amer.
Queden molt llunyans aquells anys en que hi anàvem més de vint persones (de la colla), companys de futbol de l’Albert amb els seus respectius pares i mares. En Jordi també hi solia venir. A la foto la caminada de l’any 1998, quan tan sols tenia 9 anys, amb la seva mare, el seu cosí i el gos del seu avi.
T’estimem.
