Girona temps de flors

El passat dia 8 de maig es va inaugurar la cinquanta-cinquena edició del Girona temps de flors.

Son nou dies en que Girona s’engalana amb tot d’exposicions florals i de patis d’edificis on cada artista intenta, a través de les flors d’expressar el seu art.

Dos fins de setmana molt propicis perquè ens visitin gent de fora de la ciutat, ja sigui amb excursions organitzades o convidats pels gironins.

Com ja vaig comentar quan parlava de les calçotades tinc la sort de tenir molt bons amics fora de Girona (i de la pròpia ciutat i província, per descomptat) i que aprofitant aquest esdeveniment van accedir a acompanyar-nos un fi de setmana.

Varem aprofitar que es quedaven a dormir per anar a inaugurar un restaurant que una exveïna nostre acabava d’obrir a Pedret: el München, i junt a ne’n Jordi i la Montse i una germana de l’Antònia i el seu marit varem anar-hi a sopar.

L’endemà, mentre l’Antònia i la Candela feien un altre recorregut per la ciutat engalanada, en Joan (el Vallenc) i jo varem anar a fer un recorregut en bici, per suar una mica la cansalada.

Va ser una cap de setmana profitós, però... desgraciadament tot segueix igual.
T’estimem.

La "gran" nevada

La nevada del passat dia 8 de març fou una nevada important. Sens dubte. Ara bé va nevar (aquí a Girona) unes 9 hores. Si en unes nou hores va quedar tot col·lapsat, que hauria passat si hagués nevat un parell de dies ?.

Ni soc enginyer, ni tècnic en la matèria, i repeteixo que per mi la nevada va ser important. Però a casa vaig estar 24 hores sense llum, i sort ! perquè en molts llocs la situació es va prolongar una setmana. I jo em torno a preguntar: n’hi havia per tant ?. O senzillament les línees elèctriques no eren el que se suposava que havien de ser ?.

I només les línees elèctriques ?. O totes les infraestructures d’aquest país (Catalunya) son una puta merda ?. Només cal mirar les notícies per constatar que dia si i dia també els usuaris del tren han de patir retards (en el millor dels casos) si no es queden parats en qualsevol lloc per problemes en la catenària o de qualsevol altre tipus.

I els col·lapses en les autopistes ?. La xarxa de carretes en general (no vull parlar només de l’eix transversal, tot i el que se m’ha emportat) no és la que correspon a un país modern.

Ara bé, suposo que com diu la dita: tothom té allò que és mereix. Així ens va.
T’estimem.