El passat dia 8 de maig es va inaugurar la cinquanta-cinquena edició del Girona temps de flors.
Son nou dies en que Girona s’engalana amb tot d’exposicions florals i de patis d’edificis on cada artista intenta, a través de les flors d’expressar el seu art.
Dos fins de setmana molt propicis perquè ens visitin gent de fora de la ciutat, ja sigui amb excursions organitzades o convidats pels gironins.
Com ja vaig comentar quan parlava de les calçotades tinc la sort de tenir molt bons amics fora de Girona (i de la pròpia ciutat i província, per descomptat) i que aprofitant aquest esdeveniment van accedir a acompanyar-nos un fi de setmana.
Varem aprofitar que es quedaven a dormir per anar a inaugurar un restaurant que una exveïna nostre acabava d’obrir a Pedret: el München, i junt a ne’n Jordi i la Montse i una germana de l’Antònia i el seu marit varem anar-hi a sopar.
L’endemà, mentre l’Antònia i la Candela feien un altre recorregut per la ciutat engalanada, en Joan (el Vallenc) i jo varem anar a fer un recorregut en bici, per suar una mica la cansalada.
Va ser una cap de setmana profitós, però... desgraciadament tot segueix igual.
T’estimem.
1 comentari:
aquets dies, que la feina ens comença a apretar, penso encara mes en la extranya manera que tenim de mesurar el temps.... ara fa un any... quan començavem la campanya.. tot era tant recent.....i ara... ha passat un any... sembla molt.. son molts dies i moltes nits.....i tot es tant recent igualment...
una abraçada.
anna.
Publica un comentari a l'entrada