21 d’octubre del 2016

Una altre mort anunciada


Aquesta vegada ha estat el meu sogre, l’avi “Pito”, el que ens ha deixat.

Va ser el passat dia 12 d’octubre, el dia de santa Pilar (nom de la meva sogre q.e.p.d.). Una data fàcil de recordar.

Era un home de 87 anys, que ja feia algun temps que anava de mal en pitjor, i que quan vàrem tornar del viatge al Perú, vaig veure que havia fet una davallada molt important, que va afectar la seva qualitat de vida. Ja no s’aguantava dempeus.

Per tant son situacions d’aquelles en que, com se sol dir, (per greu que sàpiga, i essent un fet inevitable) ha deixat de patir i de fer patir.

Ja vaig dir quan la mort del meu pare, que la mort d’un familiar mai pot ser motiu d’alegria, i molt menys pels “no creients” que considerem que aquí s’acaba tot; però que malgrat tot hi ha una gran diferència entre la mort d’una persona ja gran i malalta i la d’una altre jove i plena de vida; l’un amb una vida viscuda i l’altre amb tota la vida per endavant.

I aquí es on una vega més, i per molt que a algú ni li agradi, només puc dir: em cago en déu. No es just.

Descansa en pau, “Pito”.

T’estimem.