Superar: 2.- Vèncer (un obstacle, una dificultat, et.).
Com, com es pot vèncer una
dificultat com aquesta ?. Senzillament no es pot.
Crec que el quid de la qüestió no
està en intentar vèncer una dificultat com aquesta. Si algú dels que llegeixen
aquest blog està en la meva situació sap que no es pot vèncer una injustícia
com aquesta. Crec que hauríem de parlar de viure (adaptar-se) amb la
dificultat, sense intentar “superar-la”, perquè és impossible.
No es pot esborrar 24 anys, o els
que siguin, d’existència d’una persona estimada, senzillament perquè aquesta jo
no hi sigui.
Aquest record i aquesta vivència perdurarà
per sempre més, i caldrà adaptar-se a les noves circumstàncies, mal que ens
pesi.
Jo sé que molta gent que em pot
veure al despatx pot pensar: Bueno sembla que està millor, que ho està
“superant”. Evidentment la ferida ja no sagna, però segueix essent-hi, i no
marxarà mai del tot. Recordo les paraules que un metge (si no recordo malament)
em deia un dia i que ho comparava a una ferida. Deia: “Un fet com aquest, és
com una ferida molt profunda; inicialment sagna de forma abundant i fa molt de
mal, amb el pas del temps cada vegada sagna menys i finalment deixa de sagnar i
es fa crosta; però la ferida sempre hi és, i molts de dies la sents i fa mal.”
Jo crec que al cap de tres anys,
tres mesos i vint-i-quatre dies la ferida ha deixat de sagnar (i això és el que
s’aprecia des de fora), però hi és i escara fa molt de mal.
T’estimem.
