No hi ha dubte que independentment del caire religiós o no d’aquestes festes, tothom les veu com unes festes familiars. Unes festes en que “tota” la família s’uneix per passar junts, ni que sigui un dia.
De fet, sé d’una família que té el fill fent un “erasmus” a Austràlia, i aquestes festes hi ha anat amb la filla per passar aquestes dates junts. D’altres, com el cas d’uns amics nostres, que tenen el fill treballant fora, i que en aquestes dates vindrà cap aquí per passar-les plegats.
I els primers no ho sé, però els amics nostres, de caire religiós res de res (no van fer ni tan sols aquella aparença que fèiem tots de batejar els fills). Però passaran algun dia tots plegats; jo, "tots plegats" ni un minut.
Jo les passaré, com l’any passat i com els últims cinc anys, amb el que em resta de família, però sense fer cap celebració especial. No hi ha res d’especial a celebrar. En Jordi “no tornarà a casa per nadal”.
No serem els únics, ni molt menys, però cadascú sap i sent la seva part, i com diu el refrany: "mal de molts, consol de ximples".
T’estimem.
