Per norma, el mes de març és un mes complicat i difícil.
El que acabem de passar ho ha estat molt més, per diferents circumstàncies. En primer lloc perquè em va donar una lumbàlgia que em va fer anar a veure els meus “amics” de la clínica Girona. Aquesta vega no em varen haver d’ingressar, però em vaig haver d’estar al llit un parell de dies, i prendre un parell de pastilles, tres cops al dia, durant uns deu dies.
Al prendre’n una al matí, vaig deixar la “puta pastilleta” durant aquests dies, de fet des de feia un temps que no en prenia una cada dia, sinó que ho anava alternant. Però mai havia estat tants de dies sense prendre’n cap. Això lligat amb la feina (hisenda no ens deixa tranquils), i sobretot amb el canvi de pis (hem anat a viure al Torre Girona) em va fer entrar en un estat d’angoixa, que només amb l’ajut inestimable de les “putes pastilletes”, i molta paciència vaig anar superant. Soc una persona massa conservadora, per assumir tants "canvis" sense l'ajuda química, en un mes de març.
Ara ja puc cantar victòria, però em vaig veure molt atrapat.
Jo volia anar deixant les “putes pastilletes”, tal com deia abans no la prenia a diari, però veig que del tot probablement no podré mai. Es el que hi ha.
T’estimem.
