El passat dia 7 vàrem arribar del viatge que vàrem fer a la xina.
Era un viatge que ja tenia la intenció de fer, abans que s’estronqués tot plegat aquell mes de març del 2.009. No sé si hi haguéssim anat el 2.010 (el 2.009 anàvem a Perú) o un altre any; però el tenia en la meva llista de “llocs a visitar”.
Sense ell, i després d’uns quant anys de no anar enlloc (em refereixo a llocs llunyans) em feia una certa recança. Però com ja vaig dir en l’escrit on vaig decidir de fer el viatge, les principals causes per fer-lo es deien Albert i Laura.
Ells estaven il·lusionats en fer-lo i amb això ja en vaig tenir prou per decidir-me. I la veritat es que va anar molt bé (donades les circumstàncies) i que ens va unir molt més com a família. De fet la majoria dels guies que vàrem tenir no acabaven de tenir clar si els dos eren fills nostres, i tots quedaven gratament sorpresos quan sabien que eren el nostre fill i la seva xicota (el que no sabien eren les circumstàncies que hi havia al darrera). Tots hi veien una relació molt “d’amistat”.
I la veritat és que, donat que en Jordi ja no el tindré mai més, intentaré que els vincles amb l’Albert i la Laura siguin el més propers possibles, tot respectant el seu propi espai.
De ben segur que si continuen junts (espero que si) alguna altre sortida farem.
T’estimem.
