L’altre dia vaig anar a la perruqueria. La veritat és que ja hem convenia.Vaig anar a una perruqueria, que quan la van obrir hi vaig anar bastant de temps; llavors vaig deixar d’anar-hi i ara fa un parell de vegades que hi he tornat. Tant en Jordi com l’Albert també hi havien anat; per tant ens coneixia a tots, malgrat no sabia el que li va passar a en Jordi, o es va despistar.
Les perruqueries, per definició son un lloc de xafarderies (sobretot les de dones. Aquesta és mixta) i els perruquers gent que solen donar conversa mentre et tallen els cabells.
En un moment de la conversa em diu ...perquè tu tens dos fills, no? I la meva resposta: Si. Quan la conversa va anar derivant a les edats: el petit ara en farà 23 i a que feien: el petit està acabant una carrera. I el gran: Aquell és un problema apart. I aquí vaig tallar la conversa. Ni el lloc ni el moment em semblava adient per res més. Ell educadament va tirar per un altre camí.
Ara bé la pregunta que m’ha fet donar voltes al cap és: tinc dos fills ? o "en tenia" dos, però només en tinc un ?
Jo ho tinc molt clar EN TINC DOS, malgrat malauradament (em cago en déu) un ja no estigui al meu costat.
T’estimem.
