Com passa el temps...
Malgrat estar passant per una situació terrible, el rellotge va donant voltes i voltes inexorablement; i ja fa dos anys... Dos anys d’aquell maleït 6 de març.
Dos anys d’anar-nos "adaptant" (viure és això, tal i com deia en l’escrit "Capacitat d’adaptació") a la nova situació que ens ha tocat.
I no és fàcil; no és GENS fàcil.
Hi ha molts dies que ho engegaries tot a "prendre pel cul"; però no és possible i s’ha d’anar reconduint la situació i valorar tot el que encara tens (l’Antònia, l’Albert, família i amics), que reconec que no és poc.
D’aquests 730 dies passats no n’hi ha hagut un de sol en que, en un moment o altre no hagi tingut un record per ell. De fet ja vaig dir, en l’escrit "El pas del temps" que en el meu telèfon tinc la seva foto com a fondo de pantalla; per tant és impossible la seva utilització sense "tocar-lo" per lliscar el botó.
En aquest temps he canviat de telèfon, fins i tot de sistema operatiu (el vell anava en Windows Mòbile i aquest en Android), però la primera aplicació que vaig buscar (de fet que vaig tenir baixada i a punt abans de canviar el telèfon) fou un bloquejador, amb possibilitats de posar-hi un fons de pantalla amb la seva foto. Era condició sine qua non...
T'estimem
Malgrat estar passant per una situació terrible, el rellotge va donant voltes i voltes inexorablement; i ja fa dos anys... Dos anys d’aquell maleït 6 de març.
Dos anys d’anar-nos "adaptant" (viure és això, tal i com deia en l’escrit "Capacitat d’adaptació") a la nova situació que ens ha tocat.
I no és fàcil; no és GENS fàcil.
Hi ha molts dies que ho engegaries tot a "prendre pel cul"; però no és possible i s’ha d’anar reconduint la situació i valorar tot el que encara tens (l’Antònia, l’Albert, família i amics), que reconec que no és poc.
D’aquests 730 dies passats no n’hi ha hagut un de sol en que, en un moment o altre no hagi tingut un record per ell. De fet ja vaig dir, en l’escrit "El pas del temps" que en el meu telèfon tinc la seva foto com a fondo de pantalla; per tant és impossible la seva utilització sense "tocar-lo" per lliscar el botó.
En aquest temps he canviat de telèfon, fins i tot de sistema operatiu (el vell anava en Windows Mòbile i aquest en Android), però la primera aplicació que vaig buscar (de fet que vaig tenir baixada i a punt abans de canviar el telèfon) fou un bloquejador, amb possibilitats de posar-hi un fons de pantalla amb la seva foto. Era condició sine qua non...
T'estimem
4 comentaris:
viure per als fills, com has fet sempre per tots dos, com sempre.
amb tot el meu esvalot, i les meves "pifiades" us envio, ho sabeu una grandissima abraçada
anna.
En un dia tan difícil us envio a tots tres una abraçada molt molt forta. un petó!
Mireia
Es cert que passa el temps i ja han passat dos anys que va partir..Pero no l'oblidarem ni aquest any ni cap. Tots els que el portam amb nosaltres allà on anam el tenim igual de present. Es ben segur que algú que es fa estimar tant com en Jordi no s'oblida mai. Pot ser és més fàcil pensar que és a alguna part..
Us vull enviar una abraçada molt forta i força perque aquesta dificultat que és seguir el dia a dia sensa ell no sigui tan dolorosa.
Era una gran persona, bones basta veure tota la gent que va deixar que l'estimaben. un petó molt gran desde Mallorca. Marta
Por mucho que pase el tiempo seguiremos recordando a Jordi como el primer día, Joan y familia daros un fuerte abrazo y decirte una vez mas Joan que tu blog es admirable. Un beso muy grande.
Publica un comentari a l'entrada