Hòstia com passa el temps. Vuit maleits anys, i sembla que fou ahir.
Cap d’aquests vuit anys he volgut publicar cap esquela en recordatori de la seva mort, ni ho faré mai. Respecto totes les opinions, però sempre he pensat que qui va sentir la seva mort, recorda perfectament aquesta data, i no calen recordatoris de cap tipus. I qui no la va sentir, tampoc en farà de més ni de menys que jo publiqui una esquela.
El que jo he fet, i faré mentre pugui, es desplaçar-me fins el lloc dels fets per cagar-me en déu “in situ”, perquè com he dit més d’una vegada, no hi ha dia que no em cagui en ell.
I tampoc hi ha dia, que no tingui un record per en Jordi. Entre d’altres coses, i com molta gent ja sap, les seves cendres les tenim a casa (m’importa un colló el que l’església i el seu sant pare en pensi), i no hi ha dia que abans d’anar a dormir li dediqui tres petons i un “bona nit fill”.
Detalls com els d’en "Tatu", un bon amic d’en Jordi, que va voler posar-se la samarreta d’en Jordi en uns partits que va disputar, demostra que el seu record és ben viu en la gent que el coneixia.
T’estimem.
Cap d’aquests vuit anys he volgut publicar cap esquela en recordatori de la seva mort, ni ho faré mai. Respecto totes les opinions, però sempre he pensat que qui va sentir la seva mort, recorda perfectament aquesta data, i no calen recordatoris de cap tipus. I qui no la va sentir, tampoc en farà de més ni de menys que jo publiqui una esquela.
El que jo he fet, i faré mentre pugui, es desplaçar-me fins el lloc dels fets per cagar-me en déu “in situ”, perquè com he dit més d’una vegada, no hi ha dia que no em cagui en ell.
I tampoc hi ha dia, que no tingui un record per en Jordi. Entre d’altres coses, i com molta gent ja sap, les seves cendres les tenim a casa (m’importa un colló el que l’església i el seu sant pare en pensi), i no hi ha dia que abans d’anar a dormir li dediqui tres petons i un “bona nit fill”.
Detalls com els d’en "Tatu", un bon amic d’en Jordi, que va voler posar-se la samarreta d’en Jordi en uns partits que va disputar, demostra que el seu record és ben viu en la gent que el coneixia.
T’estimem.
1 comentari:
Tota la raó. No necessitam cap esquela Joan. Tenim ben marcat aquest 6 de març, tot i que es cada dia que el recordam. Una abraçada a tota la famila. Amb molta estima, Marta
Publica un comentari a l'entrada