El passat dia 20 va néixer en Martí, el meu net. Em va fer molta il·lusió, i quan em van donar la notícia, la veritat es que em vaig emocionar. Estava sol a casa, acabant d’esmorzar per anar a treballar i vaig plorar.
Van ser altre vegades sentiments contraposats, records
de quan jo vaig ser pare d’en Jordi i d’ara que he estat avi d’en Martí. Ara en
Jordi ja no hi és i hi ha en Martí. Mai ningú podrà substituir a en
Jordi, però evidentment va ser una dia “diferent”. No diré que un dia feliç,
perquè la paraula felicitat la vaig esborrar del meu diccionari
particular el dia 6 de març de 2009; i mai més la tornaré a fer servir. Però si un dia "diferent".
Com mai més he tornar a provar una gota de cava per, com vaig dir en el seu moment, ser una beguda massa vinculada amb la felicitat.
Això no vol dir que aquest 20 de gener no hagi estat un dels dies més “diferents” (junt amb el casament de l’Albert i la Laura) dels últims, gairebé, catorze anys.
Ens ha tocat viure el que ens ha tocat viure, i ens hem d'anar adaptant als nous esdeveniments; però mai oblidant els que s'han quedat pel camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada