Avui fa vint-i-sis anys que vaig fer vint-i-sis anys.Avui fa vint-i-sis anys va ser uns dels dies més feliços de la meva vida.
Avui fa vint-i-sis anys que va néixer en Jordi.
Avui HAGUÉS FET vint-i-sis anys.
Avui HAGUÉS FET vint-i-sis anys.
Avui fa quatre-cents catorze dies del maleït 6 de març.
Avui fa quatre-cents catorze dies que em cago en deu a diari.
Avui fa quatre-cents catorze dies que visc el pitjor dels malsons.
Avui HAURIA D’HAVER estat un dia feliç.
I hauria d’haver estat un dia feliç, perquè és un aniversari diferent. Ja se que en data d’avui ell no hagués pas estat pare, ni molt menys. Els temps canvien contínuament, i aquella fal·lera per marxar de casa i formar la nostre família que teníem abans, ara es deixa per molt més endavant. A casa s’hi està molt bé.
A part d’això també és veritat que la gent estudia molt més i en el cas d’en Jordi encara estaria cursant els estudis de C.A.F.E., i no es pot fer seguir tot.
Però la seva mort m’ha deixat unes sensacions molt contradictòries. Per un costat intento portar-ho amb dignitat, i fins i tot arribo a pensar (desgraciat de mi) lo molt que s’estalviarà de patir. Que si ho he de fer jo no passa res, jo ja ho puc “suportar”.
Per altre costat de vegades, penso que es com si "visqués" fora de casa. Un dia o un altre se’n havia d’anar i fer la seva vida. Doncs ho està fent en un país llunyà i no el veurem més.
Però no son més que divagacions d’un pobre desgraciat. La realitat és molt més crua.
Tèstimem.
4 comentaris:
GRÀCIES pels teus escrits Joan
GRÀCIES per portar al món a una de les poques persones que m'ha tocat el cor (tot i que entre nosaltres , al principi, vam ser punyeters)
GRÀCIES per fer-ho tan bé i apropar-nos al Jordi amb les teves paraules
Moltes felicitats, penso que avui també es el teu cumple.
Una abraçada gegant, sou exemplars!
Joan, us deixo una cançó pel dia d'avui..Saturday Sun!
Espero que us agradi.
http://www.youtube.com/watch?v=h5G242IBygM
Joan i Antonia, el dia d´avui deu haber estat uns d´aquells tan fatidics, no tinc que fer cap esforç per imaginar-ho.
Rebeu una forta abraçada.
Mº Gracia.
de tot el que dius, Joan, hi ha una cosa extraordinària, A CASA S HI ESTÀ MOLT BE, això no es casual, hi ha molta gent jove que per poder ser ell mateix ha de marxar, ara com abans, i vosaltres heu sabut mantenir la familia unida, no com una presò, si no com un verdader niu on tothom es estimat.Suposo Joan, que això es una mica de consol per moments tant inmensament injustos.
tu i l antònia sou per a mi molt importants, se que no ajuda, però vull tornar-ho a dir.
una grandissima abraçada.
anna
Publica un comentari a l'entrada