Mea culpa

La culpa és molt negre, i tothom mira de derivar-la cap a algú altre. I en principi en un accident no hi ha un culpable directe; per això és un accident: un esdeveniment fortuït, segons la definició que en fa l’Enciclopèdia Catalana.

Però jo crec que si que n’hi ha d’indirectes. Un d’ells els senyors que ens governen i que permeten que un eix transversal (ja ho he comentat un parell de vegades) sigui una merda de carretera com la que és.

I l’altre culpable de tot plegat soc jo. I no me’n sento pel fet de fer aquesta segona carrera a Vic i haver d’agafar l’eix (estava, i estic orgullós de que volgués tenir una segona carrera) i a Vic ja hi va fer fisioteràpia; tampoc pel fet d’anar i venir cada dia, inicialment eren quatre i s’anaven combinant el cotxe, i segurament s’hagués acabat quedant per Vic o pels voltants (a mi no m’ho havia comentat, però em consta que n’havien parlat amb el “Litus”). De culpable me’n sento pel fet no haver sabut transmetre-li els riscos d’anar al darrera d’un volant.

N’havíem parlat moltes vegades, i sempre que hi havia algun accident pel telenotícies o al diari aprofitava per tocar el tema. Però sembla evident que no me’n vaig sortir.

I dic sembla perquè la única cosa que m’alleugeriria seria que hagués patit algun tipus de desmai (cosa que no descarto per com va anar tot plegat i perquè una amiga seva em va dir que aquella setmana es queixava de mal de cap. A nosaltres no ens va comentar res), però que mai en tindré cap certesa. El que jo entenia per autòpsia (potser influenciat per sèries com CSI que abans mirava, ara ja no) i que creia que podria donar-me una explicació, no li van practicar; de fet l’informe forense determina que Davant de les troballes exteriors... O sigui va morir per l’impacta (evident), però que va passar perquè aquest es produís ? Una distracció ? Un desmai ? ... No ho sé ni ho sabré mai.

Però, si va ser una distracció... mea culpa.
T’estimem.