Hipocresia

El matí del dia del sant dels que es diuen com jo (jo he renunciat a tots els sants, a déu i a sa mare), ens varem llevar amb una notícia esgarrifosa: la mort la nit de la revetlla de 12 joves, atropellats per un tren a Castelldefels.

Vagi per endavant el meu condol per les famílies; sé perfectament el que senten i el que els espera.

Però dit això, m’indigna d’allò més la hipocresia dels nostres politics, que enseguida varem sortir als mitjans de comunicació (on si no) a vanagloriar-se de la rapidesa en que varen actuar i del fet d’establir immediatament un centre de suport per a les famílies de les víctimes; quan en realitat la única cosa que els importa és que la seva actuació es pugui considerar "políticament correcta" i no els passi factura e forma de vots. Independentment de si, en l’estació, les mesures de senyalització i d’avís eren suficients o no.

Per què, totes aquestes mesures es prenen davant de situacions on hi ha un nombre important de víctimes; si aquests mateixos 12 joves haguessin mort de forma individual, no hi hagués hagut cap mena de suport a les famílies (ho dic per experiència), als polítics els hi hagués importat un rave, i la cosa hagués estat de lo més "normal". Com si a una família que ha perdut un fill, el fet de morir-se-li sol o amb d’altres 11 variés el dolor que sentim.

Que ningú pensi (i so ho fa m’és indiferent) que en el meu comentari hi ha cap mena de prejudici; és una simple constatació de fets, i ja em vaig manifestar de la mateixa manera en l’escrit que va publicar "El Punt" el divendres 27 de març de 2009. I on hi puc afegir que no hagués deixat que cap polític hagués ficat el seu nas en els meus sentiments (com segurament no permetran moltes d’aquestes famílies) i que si hagués necessitar ajut professional me l’hagués pogut pagar.

Malgrat això, no hi ha dubte que no hi ha un protocol d’actuació davant de fets tan lamentables, i que el nombre si que importa (almenys a algú).
T'estimem.