11 d’agost del 2010

Agost

El mes d’agost, és per definició el mes de les vacances; i més en la meva feina, en que el govern també està de vacances (no legisla) i moltes empreses també ho estan.

És el mes que molta gent (jo abans també), està esperant amb ansietat; per poder viatjar, o dedicar a allò que un no pot dur a terme la resta de l’any.

Nosaltres solíem fer un viatge "guapo", empesos per la vitalitat d’en Jordi; i normalment abans de tornar d’un ja començaven a sortir idees per l’any següent. No cal repetir que tot això ha canviar de manera molt radical.

Aquest any no farem cap viatge "guapo", de fet ja hem fet un parell de sortides (amb els amics) i probablement, l’Antònia i jo farem una ruta per Espanya fins a Galícia.

El cap de setmana del 23 al 25 de juliol, amb en Jordi Mont i la Montse varem anar fins a Florència. Varen esser 3 dies molt profitosos, combinant la visita als museus (Galeria Palatina, dels Uffizi i de la Acadèmia ) amb sortides amb cotxe fins a Pisa, Siena, San Gimignano i Lucca.

I els dies 3, 4 i 5 d’agost, coincident amb el Firagost de Valls, una fira-exposició del camp català, varem anar a casa d’en Joan Vilaró i la Candela, els nostres amics d’allà. Varem gaudir de la seva hospitalitat i varem anar a veure diferents actes que s’hi celebraven, com ara la XXV Cursa-Concurs de Portadors i Portadores de Saques d’Avellanes, el XXXI Concurs d’arrossegament amb Trineu i com no, la Gran actuació castellera a càrrec de les dues colles dels xiquets de Valls, la vella i la nova.

Res a veure amb les sortides que solíem fer, però ara com ara molt més valuoses que fer la volta al mon. Gràcies.
T'estimem.

3 comentaris:

mireia ha dit...

Hola Joan! Nomès passava per aquí per enviar-vos una abraçada...gràcies per aquest racó.

Mireia

Anònim ha dit...

una abraçada, estant de vacances no ens veiem.... però cada dia, tinc un pensament per vosaltres.
ens veiem el 23!!!
anna.

Anònim ha dit...

torneada a la normalitat....
això es el que diem, ara a la tornada de vacances... i jo, he estat incapaç d entrar al teu despatx a dir-te-ho, quina normalitat ¿?¿?.... no he gosat entrar a preguntar-te que tal les vacances....., imagino la resposta que donaries si no tinguessis tant de respecte per els que t envoltem......
potser t estranya la meva actidut, vull que sàpigues que no es indiferència... amb l antònia... ja ho saps... xarrem tant com podem.....i intento estar al cas de com us va, desde aquesta finestra em resulta mes fàcil, enviar.te l abraçada que et faria si goses.
anna.