La desgràcia m’ha tornat a colpejar de prop: el passat dia 13 va morir el fill d’un bon amic. No vull ser cínic i comparar-ho amb la desgràcia de’n Jordi. No és el mateix; però m’ha deixat la seva marca, i més ara.Perquè els pares de'n Toni (en Toni i la Nuri) son uns bons amics. Uns amics que em varen fer costat quan la desgràcia em va colpejar a mi. Ara la desgràcia s’ha acarnissat amb ells.
A més a ells els ha mortificat durant uns quants mesos, des de la detecció de la malaltia fins al seu desenllaç final. Pot ser el desenllaç no ha estat tant fort, pel fet de ser conegut amb antelació i perquè en certa manera suposa un alliberament; però els últims mesos han d’haver estat terribles. Han vist el seu fill sofrint i apagant-se poc a poc. Jo em vaig estalviar això; però tampoc li vaig poder dir adéu...
En Toni tenia 25 anys, massa jove, però de fet podríem dir que va morir com en Jordi als 24, perquè des del moment en que li varen detectar el tumor (als 24 anys), el temps que ha viscut de més no es pot considerar viure. Mig any de metges i medicació amb els seus efectes secundaris i amb poques possibilitats de futur, t’han de condicionar de tal manera, que no es pot considerar que aquest temps l’hagis viscut.
Des d’aquí vull fer-los arribar tot el meu suport (jo sé perfectament el que estan passant i el que els hi queda; i que no hi ha gran cosa a fer). I si la meva “experiència” pot ser-los útil, saben perfectament que poden comptar amb mi.
I tu, Jordi, que malgrat portar-vos una mica més d’un any os coneixíeu perfectament, ensenya-li això d’aquí com va, i fes-li costat.
T’estimem.
A més a ells els ha mortificat durant uns quants mesos, des de la detecció de la malaltia fins al seu desenllaç final. Pot ser el desenllaç no ha estat tant fort, pel fet de ser conegut amb antelació i perquè en certa manera suposa un alliberament; però els últims mesos han d’haver estat terribles. Han vist el seu fill sofrint i apagant-se poc a poc. Jo em vaig estalviar això; però tampoc li vaig poder dir adéu...
En Toni tenia 25 anys, massa jove, però de fet podríem dir que va morir com en Jordi als 24, perquè des del moment en que li varen detectar el tumor (als 24 anys), el temps que ha viscut de més no es pot considerar viure. Mig any de metges i medicació amb els seus efectes secundaris i amb poques possibilitats de futur, t’han de condicionar de tal manera, que no es pot considerar que aquest temps l’hagis viscut.
Des d’aquí vull fer-los arribar tot el meu suport (jo sé perfectament el que estan passant i el que els hi queda; i que no hi ha gran cosa a fer). I si la meva “experiència” pot ser-los útil, saben perfectament que poden comptar amb mi.
I tu, Jordi, que malgrat portar-vos una mica més d’un any os coneixíeu perfectament, ensenya-li això d’aquí com va, i fes-li costat.
T’estimem.
1 comentari:
segur, que on sigui que es trobin, en Jordi l' acompanyarà, tal com va fer en el mon que coneixem, amb tots els que es va trobar, els escrits que tots els seus amics us fan arribar demostren que va ser sempre un gran amic i un bon guia.
una abraçada.
anna
Publica un comentari a l'entrada