Tres llàgrimes

Evidentment no son les que he vessat, n’he arribat a vessar tantes, sobretot els primers mesos, que crec que tinc el llagrimall sec.

La història és una altre. És el resultat d’un regal que era molt preuat per mi, però que el simbolisme d’aquell regal em feia mal.

No sé quina edat tindria, quan la meva iaia em va regalar una cadena amb una creu; però probablement deu fer més de trenta o quanta anys. Sempre l’havia portat penjada del coll, no em feia res i com dic era un regal al que tenia molta estima; amb tan de temps fins i tot l’havia hagut de portar al joier perquè em reforcés l’anella del capdamunt, perquè amb el fregadís de la cadena s’havia aprimat perillosament.

A partir de l’episodi de’n Jordi me la vaig treure del coll i al cap d’uns mesos es va convertir en “tres llàgrimes”: una la porta l’Antònia, l’altre l’Albert i l’altre jo.

I no me la trec ni per dormir, ni per nedar a la platja, ni per dutxar-me, per res ... I només me la trauran si per alguna qüestió greu que m’han d’ingressar, o per entrar-me al crematori, que allà no s’hi pot entrar amb coses metàl·liques.

T’estimem.