En part perquè he passat uns dies de molta feina al despatx (el problema de la nostra feina és que anem sempre amb terminis molt marcats) i m’ha absorbit; i en part perquè tampoc ha passat res que necessites transportar a aquest blog.
Com dic en el mateix blog, el motiu d’engegar-lo no va ser altre que tenir un lloc on anar deixant constància del meu estat d’ànim a mesura que anessin passant els dies, per tant si no hi ha algun motiu que em porti a escriure-hi, pot passar algun temps sense fer-ho.
Evidentment els dies van passant i malgrat mai més res tornarà ser com abans, com quan ell era entre nosaltres, el dia a dia et porta a una adaptació a la nova situació. Mai a una acceptació.
Qui contribueix molt a aquesta adaptació, sens cap mena de dubte, és l’Albert. Amb la Laura, la noia que està sortint ara mateix fan una bona parella i tot sovint estem junts, el que em causa una gran satisfacció. Fins i tot hem arribat a fer alguna petita sortida junts. Malgrat tot, sovint em sento robat i trobo a faltar en Jordi i la Laia per completar el grup.
Com sempre he dit no em queda cap altre opció que seguir tirant, seguir consumint dies, i anar-los passant el millor que es pugui, i veure al fill que em queda content hi ajuda molt.
T’estimem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada