El Girona ja es equip de la primera divisió. Me’n alegro. Per la ciutat, pels afeccionats i perquè Girona serà una mica més coneguda arreu.
A mi el futbol no es que m’importi gaire, no he vist cap partit del Girona, ni al camp ni per la tele. Els únics partits que miro son els del Barça. Soc del Barça i antimadrilista, més pel que representa que pel futbol en si. Jo sempre dic que no hi he jugat mai, i que l’únic carnet de federat que he tingut ha estat d’escacs, quan era jove i a Bonmatí, amb uns companys, vàrem crear el Club d’Escacs Bonmatí.
De totes maneres, per mi avui ha estat un dia trist. Perquè en Jordi sí que era un amant dels esports en general (tant es podia mirar un parit de tennis, com de handbol, com de qualsevol altre esport), i del futbol en particular. De fet estava fent CAFE, carrera totalment vinculada amb els esports, quan es va produir el maleit accident.
De ben segur que ell hauria estat al camp i hauria anat a la rua amb una camiseta i una bufanda del Girona. No n’ha pogut gaudir res de tot això; i això m’entristeix i em tornar a recordar la puta merda de tot plegat. I em torno (continuo) a cagar en déu.
Jo he mirat d’allunyar-me de tot plegat, i avui al treure la gossa he anat a la devesa, lluny del merder del mig de la ciutat i de les seves celebracions.
T'estimem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada