Tots els que et coneixien sabien que l’esport era una part molt important de la teva vida. Des de petit n’havies practicat i fins a l’últim moment en vas seguir practicant.
De fet aquesta segona carrera que havies iniciat (Ciències de l’Activitat Física i l’Esport) està totalment vinculada als esports.
També sabien que els teus colors eren el blau i grana del Barça, tot i que tenies amistats amb gent del Madrid (vaig conèixer en "Nando del gimnàs" al tanatori, quan et va venir a dir l’últim adéu) o de l’Espanyol (en Miquel del Sant Jordi) i suposo que amb molts d’altres que no conec; i tot i els “piques” habituals (sobretot via SMS), l’amistat estava per damunt dels colors i el fanatisme (com hauria d’ésser sempre).
Sàpigues (si d’alguna manera no ho saps ja) que aquest any el teu (nostre) Barça ha fet la millor temporada de tota la seva història, fent el “triplet”: ha guanyat
Aquest any hauries gaudit de valent i hauries pogut “treure pit” parlant d’aquest Barça.
Però aquest any t’han privat de tot això (i de tantes altres coses) I PER SEMPRE, i la ràbia i el plor es torna a apoderar de mi.
I cada un d’aquests partits, que he volgut mirar sobre tot per tu, han estat un petit calvari al veure la teva butaca buida i no poder comentar les jugades amb tu, com solíem fer habitualment; però a l’hora també han estat un esclat d’alegria en cada gol i en cada victòria aconseguida, i mirant amunt (si hi ha cel tu segur que hi ets) ho celebrava amb tu, amb alguna llàgrima als ulls.
Siguis on siguis sàpigues que et trobem molt a faltar i més quan coses com aquestes fan més palesa la teva absència.
T’estimem.
1 comentari:
Avui l'Àngel Vidal m'ha fet saber de la mort den Jordi i porto tota la tarda amb aquella sensació estranya de no tocar de peus a terra, de no voler fer front a una realitat amb la que no hi vull pensar ni creure.
El seu fill, en Jordi, em va ajudar moltísim en un moment de la meva vida en el que ho necessitava de veres, quan mentre em feia la rehabilitació d'unes lesions que vaig patir per culpa d'un accident de moto ens varem fer força amics i en les llarges sessions parlavem de tantes d'aquelles coses que teniem en comú, del Barça, de Catalunya...durant tant de temps de tantes coses!!!.
Tanco els ulls i el veig somrient amb la vitalitat que cada dia acostumava i amb les ganes de viure i l'optimisme que transmitia cap els altres.
Per la seva feina, el seu fill de ben segur que va ajudar a molts d'altres com a mi i sé que ell és viu dins de tots nosaltres, per la seva alegria que contagiava, pel seu gran caràcter emprenedor, vital i optimista, per les ganes d'ajudar els altres que tenia.
Sempre recordaré com el dia que li vaig regalar una camiseta del Barça amb el seu nom gravat a l'esquena en senyal del meu agraïment per la dedicació que tenia amb mí, se li va il·luminar la cara com a un infant, pel poc que el coneixia crec que puc dir que en Jordi conservava tot allò que tenim de bó quan som petits.
Vull fer-los arribar el meu condol i transmetre'ls la certesa de que el seu fill era una persona de les que mereixia la pena i que em sento un privilegiat per haver-lo conegut i tractat.
Una abraçada molt forta de l'Eduard
Publica un comentari a l'entrada