Els amics

 
Diuen que qui té un amic té un tresor.
No deixa d’ésser una frase feta, però que per mi agafa un gran significat en els moments presents.
Gairebé tots els nostres amics, tant els comuns, com els d’una o altre banda, ens heu mostrat el vostre suport i heu intentat estar al nostre costat, ajudant-nos a sortir del pou.I no es una tasca fàcil. I no ho és perquè no tothom és capaç de saber com actuar en una situació tan delicada com aquesta (moltes vegades ni jo mateix sé el que vull: si estar sol o estar amb algú; si plorar i compadir-me o sortir una mica i no pensar-hi tant).I amb tots se que hi puc contar, tots us heu ofert per sortir a fer un tomb, anar a dinar o a sopar fora, o a fer un simple cafè; inclús a poder-vos trucar a qualsevol hora que em fes falta parlar i desfogar-me. Que només que nosaltres us haguéssim fet una petició d’ajut TOTS I CADA UN DE VOSALTRES ens haguéssiu fet costat; i a tots us vull agrair l’atenció que ens dispenseu i la predisposició a ajudar. Però vull agrair-ho molt especialment a ne’n Jordi Mont i a la Montse que des del mateix dia 6 de març ens han fet costat i han estat de gran ajut.De vegades és difícil en aquesta societat tan competitiva i amb uns valors tan materialistes, de trobar temps per fer costat a la gent que ens envolta i que ens pot necessitar. I ells ho han sabut fer.


















També vull aprofitar per agrair als seus amics, els germans Bartina (Marc i Albert) i als altres dos nois que els varen acompanyar (que no conec, i no en se el nom, però em consta que també eren amics d’en Jordi), el fet simbòlic de plantar un pi en el seu record.En l’últim partit del Sant Jordi a casa, el vaig anar a veure i ho considero una manera molt maca de tenir un record cap a n’en Jordi. Espero que creixi alt i sa, i tingui una vida més llarga que la que va tenir ell.No vaig tenir ocasió de parlar-ne en l’escrit “Els amics et recorden” i ho vull fer ara.T’estimem.