Records

Mica en mica et vas convertint en un record, molt tendre encara, molt dolorós encara, i molt present encara.
Un record que me’n sento orgullós de tenir. Em sento orgullós de com eres: alegre, respectuós, treballador, amic dels seus amics ...

Recordo perfectament el dia del teu naixement, vaig poder assistir al part al ser un part natural; de com vas treure el cap a aquest mon i del teu primer plor. Del nerviosisme meu i de la mare davant del teu naixement i de com varem haver de deixar el passeig que estàvem fent del dia de Sant Jordi perquè va començar a tenir dolors de part. Però tu et vares esperar a néixer l’endemà; vas voler néixer el mateix dia en que havia nascut jo: l’endemà de Sant Jordi.

Recordo els teus primers passos, a Bescanó (el teu primer anys de vida va transcórrer allà) i l’espant que ens vares donar quan vas caure a Bonmatí i et varem haver d’ingressar al Vall d’Hebron de Barcelona. Afortunadament no va ser res.

Recordo el teu pas pels Maristes on hi vares estudiar 14 anys (des de P4 al Batxillerat) i de com et vares anar fent gran. Primer et podia ajudar amb alguns deures i explicar-te alguna cosa que no t’hagués quedat clar, però al final vas acabar sabent més tu que no pas jo.

Recordo els partits de futbol i el teu pas per les diferents categories. De la il·lusió per anar a jugar, tot i la fred i el mal temps que havies de suportar i que moltes vegades tornaves amb els genolls pelats. Més endavant s’hi varen afegir les patacades, però el desig de jugar podia amb tot.

Recordo el teu pas per la universitat i de les ganes de fer moltes coses, fins que un maleït accident va acabar amb tot. Amb tot menys amb els meus records.
T’estimem.