El cos humà té una gran capacitat per d’adaptar-se a les diferents situacions en que ens anem trobant al llarg de la nostra vida.
De fet viure és això: adaptar-se.
La mateixa definició de la paraula vida ja ens ho diu: “Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d'adaptació i d'evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se.”
I això és que intento fer, adaptar-me a la nova situació. I no és gens fàcil, ni se ben bé com fer-ho. Suposo que el temps es va cuidant, lentament, de fer possible aquesta adaptació.
I que cal fer-la no en tinc cap dubte, i és una recomanació molt fàcil de fer i que jo mateix ho hagués fet, i ho faré si algun conegut es troba en una situació semblant; però ningú sap com dur-ho a terme, i jo menys. Però m'imagino que el camí per arribar-hi ha d’esser molt llarg, i diferent per cada persona i cada situació.
El que em “xoca” és el comentari que de vegades m’han fet “No se pas que faria si em toques a mi”. “Sou molt valents”. Que faries ?. Valents ?. No faries res; i de valentia poca. Perquè no s’hi pot fer res. Tant de bo s’hi pogués fer alguna cosa, com ara canviar-se per ell; sens dubte que ja ho hauria fet. Jo sempre dic que davant d’una situació com aquesta només hi ha dues solucions: Para que jo també baixo (el que jo en dic l’alternativa, i que no és aplicable) i l’altre que és anar girant dies; més bé o més malament (i que és la que aplico).
T’estimem.
De fet viure és això: adaptar-se.
La mateixa definició de la paraula vida ja ens ho diu: “Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d'adaptació i d'evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se.”
I això és que intento fer, adaptar-me a la nova situació. I no és gens fàcil, ni se ben bé com fer-ho. Suposo que el temps es va cuidant, lentament, de fer possible aquesta adaptació.
I que cal fer-la no en tinc cap dubte, i és una recomanació molt fàcil de fer i que jo mateix ho hagués fet, i ho faré si algun conegut es troba en una situació semblant; però ningú sap com dur-ho a terme, i jo menys. Però m'imagino que el camí per arribar-hi ha d’esser molt llarg, i diferent per cada persona i cada situació.
El que em “xoca” és el comentari que de vegades m’han fet “No se pas que faria si em toques a mi”. “Sou molt valents”. Que faries ?. Valents ?. No faries res; i de valentia poca. Perquè no s’hi pot fer res. Tant de bo s’hi pogués fer alguna cosa, com ara canviar-se per ell; sens dubte que ja ho hauria fet. Jo sempre dic que davant d’una situació com aquesta només hi ha dues solucions: Para que jo també baixo (el que jo en dic l’alternativa, i que no és aplicable) i l’altre que és anar girant dies; més bé o més malament (i que és la que aplico).
T’estimem.
4 comentaris:
no hi ha dubte que hi ha una cosa que si que teniu, que per mi, val mes que aquesta valentia de la que la gent parla, teniu una gran unió, us estimeu moltissim i crec que d aqui treieu la força, un amor que fa temps que cuideu com un tresor, de tots cap a tots i sabeu sempre estar mes pendents dels altres que cada u d ell mateix, l albert de vosaltres dos, vosaltres, l un per l altre i per a ell....., aixó no es un regal, es una feina ben feta, des de l anima i de tots els dies des que esteu junts.... i crec que aixó ajuda a viure.
una abraçada.
anna
un petó molt fort per tots...
seguim sempre amb el record del Jordi al cor.
Joan acabo de parlar amb tu, i com té dit et deixo aquí un altre del poémes que vaig fer per la Gemma, he cambiat el nom, espero que tágradi.
Jordi per què?
quan miro el teu retrat, dic el teu nom amb veu baixa.
Jordi per què?
quan dic el teu nom, els ulls se m´omplen de llàgrimas.
Jordi per què?
quan tanco els ulls, flueixen pensaments d´anyorança.
Jordi per què?
quan penso en tu, se que no tornarás i no deixo d´esperarte.
Gener del 1998
Una abraçada
Mª Gracia
"En el meu oblido esta el meu record per tu"
"Soc l`anima que et recorda per sempre mes"
"Ets tu la meva presencia el meu patiment ,el meu record"
"Fill jo et tinc per sempre mes,t`estimen"
En record del nostre estimat Jordi Masachs,de amics de la familia.
Iñigo López
Publica un comentari a l'entrada