Vergonyes

L’altre dia vaig anar a Bonmatí (jo soc fill d’allà), i evidentment vaig haver de passar per la N-141, la anomenada “carretera de la vergonya”.

Em va sobtar molt el fet de que la plataforma que s’ha creat per tal de intentar millorar aquesta carretera s’hagi dedicat a plantar-hi creus de fusta amb la paraula “vergonya”.

El fet en si no m’importa el més mínim; és més, trobo molt bé que s’intenti millorar aquesta carretera, on s’han produït molts accidents, una bona colla d’ells amb víctimes; ara bé no sé si l’opció adoptada (les creus) és la més adient, sobretot pensant en la gent que hi ha perdut algun familiar i ha decidit plantar-hi una creu recordant-lo, o ha decidit no fer-ho per no veure aquell símbol que tants mals records li porta, i ara a la carretera n’hi ha una bona colla de plantades.

En tot cas el que si que està clar és que la carretera és estreta i perillosa, i ho puc dir per experiència pròpia donat que la vaig fer diàriament durant bastant de temps (i encara la faig tot sovint), i a més vaig tenir-hi un accident, xafant completament el primer cotxe que vaig tenir, un Seat 127, i que fàcilment em podia haver costat la vida, sobretot si en lloc de topar amb un altre cotxe hagués topat amb un camió, com va passar-li a ne’n Jordi.
Va ser al 1984, quan en Jordi no tenia ni un mes.

Però de carreteres de la vergonya n’hi ha moltes. Jo, naturalment, trobo molt més vergonyós el que varen fer amb l’eix transversal, una carretera que volia ser un eix principal pel desenvolupament de la terres de ponent, que trencava l’estructura radial de carreteres de Catalunya (on normalment es construeixen mirant Barcelona), que el Sr. Pujol va presentar com una eina de progrés per Catalunya i que cada dia utilitzen centenars de camions, que deixen l’autopista a Girona i segueixen per l’eix per tal de reduir costos. Una carretera que s’ha convertit en la tomba de molta gent.
T’estimem.