Encara recordo, com si fos ara el matí del dia 6 de març; es va llevar, es va dutxar, vaig sentir-lo que esmorzava una mica, i com deia adéu. Tot com cada dia, només que aquell adéu va ésser el seu últim adéu; qui ho havia de dir.Ha estat un fet que, ni en el pitjor dels mals sons m’hagués imaginat de trobar-m’hi immers. Però ha passat.
I ara què ?. Hi ha alguna cosa desprès de la mort ?. La seva energia segueix amb nosaltres ?.
És impressionant veure com la gent s’aferra a qualsevol cosa quan es perd un ser estimat. I més quan ha estat d’una manera tant sobtada, com en el cas d’en Jordi.
La meva opinió, vagi per endavant, RES DE RES. De fet ja ho deia quan parlava del famós destí: agnòstic total. Només crec en allò que palpo.
Amb això no pretenc convèncer a ningú que pensi el contrari; mai he pretès que algú canviï la seva opinió i vegi les coses com jo (les veuria massa negres), ni tampoc posseir la “veritat absoluta”; la meva única pretensió és deixar constància del meu pensament; i malauradament es aquest: RES DE RES.
He llegit moltes coses al respecte, sobretot blogs amb opinions d’altre gent que s’ha trobat en situacions semblants o iguals a la meva, i molta d’aquesta gent és de l’opinió que hi ha d’haver alguna cosa (ningú sap, però, què), perquè sinó la vida no tindria cap sentit (i perquè n’ha de tenir ?).
La meva modesta opinió és que racionals o no, no deixem d’ésser animals que al llarg dels anys hem evolucionat més que d’altres espècies (sobretot pel que fa a l’intel·lecte), i no veig perquè ha d’ésser diferent el sentit de la nostra vida a la de la resta d’animals. Perquè ells no han evolucionat tant ?. Això ens fa disposar d’una altre vida al “paradís” i a ells no ?. Tant de bo, com a desig jo ja m’hi apunto; però pensant les coses freda i racionalment, ho sento però no, venim del no res i al no res tornem.
T’estimem.
I ara què ?. Hi ha alguna cosa desprès de la mort ?. La seva energia segueix amb nosaltres ?.
És impressionant veure com la gent s’aferra a qualsevol cosa quan es perd un ser estimat. I més quan ha estat d’una manera tant sobtada, com en el cas d’en Jordi.
La meva opinió, vagi per endavant, RES DE RES. De fet ja ho deia quan parlava del famós destí: agnòstic total. Només crec en allò que palpo.
Amb això no pretenc convèncer a ningú que pensi el contrari; mai he pretès que algú canviï la seva opinió i vegi les coses com jo (les veuria massa negres), ni tampoc posseir la “veritat absoluta”; la meva única pretensió és deixar constància del meu pensament; i malauradament es aquest: RES DE RES.
He llegit moltes coses al respecte, sobretot blogs amb opinions d’altre gent que s’ha trobat en situacions semblants o iguals a la meva, i molta d’aquesta gent és de l’opinió que hi ha d’haver alguna cosa (ningú sap, però, què), perquè sinó la vida no tindria cap sentit (i perquè n’ha de tenir ?).
La meva modesta opinió és que racionals o no, no deixem d’ésser animals que al llarg dels anys hem evolucionat més que d’altres espècies (sobretot pel que fa a l’intel·lecte), i no veig perquè ha d’ésser diferent el sentit de la nostra vida a la de la resta d’animals. Perquè ells no han evolucionat tant ?. Això ens fa disposar d’una altre vida al “paradís” i a ells no ?. Tant de bo, com a desig jo ja m’hi apunto; però pensant les coses freda i racionalment, ho sento però no, venim del no res i al no res tornem.
T’estimem.
3 comentaris:
pensar en si hi ha mes després de la mort, a mi Joan, tampoc m interessa, com que ningú ens ho pot aclarir, per a mi no te cap sentit donar-hi voltes, el que si que tinc clar ES QUE ELS QUE QUEDEM TENIM EN NOSALTRES ELS RECORDS, LA PRESÈNCIA INTACTE DE LES PERSONES ESTIMADES QUE ARA NO HI SON, justament Joan, des de aquesta visió es quan pren mes valor FER TOT EL POSSIBLE PER LA FELICITAT DELS QUE ENS ENVOLTEN CADA DIA, EN TOT MOMENT, I EN AIXÓ JOAN, VOSALTRES, L ANTONIA I TU, NO PODEU TENIR CAP RECANÇA, HEU FET SEMPRE TOT PER ELS VOSTRES FILLS, I ES AQUESTA MATEIXA VISIÓ DE LA VIDA QUE ARA US FA TIRAR ENDAVANT PER L ALBERTI L UN PER L ALTRE, IMAGINO QUE QUI NO TE AIXÓ NO HA DE TENIR CAP BON MOTIU PER LLUITAR, A AQUETS POTSER SI ELS HI CAL PENSAR QUE EN UNA ALTRE VIDA ELS HI VALDRÀ LA PENA.
una abraçada.
anna
I ARA QUÊ ?
Joan ara has de viure de records, records que a vegadas et faran mal, d´altres emocionar, plorar, algun somriure, riure a carcajada,
maleïr i tambe estimar; estinar una paraule que moltes vegades no li deies i ara li repeteixes constanment. Tu saps que tampoc crec en l´altre vida ni en reencarnacions, ells viuen en el records dels que els estimabem.
una fora abraçada
Mª Gracia
un petó molt fort
Publica un comentari a l'entrada