25 d’agost del 2009

MAI MÉS

La Gran Enciclopèdia Catalana defineix mai com: cap vegada. Si bé no defineix mai més, crec que ho podríem definir com: cap més vegada.

Malgrat tot és una qüestió sense més importància. Tots sabem prou bé el significat de MAI MÉS; i tots l’hem emprat més d’una vegada al referir-nos a algú: amb fulano no hi vull saber MAI MÉS res; o a algun lloc: a aquest lloc no hi tornaré MAI MÉS; o en d’altres circumstàncies. Segurament, però, al cap d’un temps tornarem a parlar amb aquella persona o tornem a entrar en aquell lloc.

Per a mi, però la expressió MAI MÉS ha passat a tenir un sentit molt profund i el seu significat m’està fent molt de mal.
Jo si que puc dir, sense equivocació possible que MAI MÉS tornaré a veure en Jordi, ni a parlar amb ell. MAI MÉS.
Al llarg de la vida hi ha coses que t’angoixen i et fan sentir malament, problemes més o menys importants, però amb el temps moltes d’aquestes coses es van oblidant o solucionant i tot torna a la normalitat. Evidentment aquest no és el cas, i aquí també cal aplicar-hi el MAI MÉS. MAI MÉS res tornarà a ésser igual; ni jo la persona que era abans del fatídic 6 de març. Aquell dia també va morir una part meva.
La cruesa d’aquests dos mots, que em van martellejant el cervell, em suposa un sentiment difícil d’explicar amb paraules.
I es que costa molt d’acceptar i assumir que el significat de dos mots tant curts, de només tres lletres cada un, pugui suposar: tot el que em queda de vida. I tot el que us queda de vida a cada un de vosaltres.
T’estimem.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

probablment cap dels que us envoltem podiem pensar , que MAI MES fos en realitat l expressió del buit total, de l absència, i del dolor tant inmens que esteu patint, no poder fer res per aliviar.vos ni una mica fa sentir impotència i ràbia, tingueu però la certesa de que SEMPRE MES podeu comptar amb mi per el que us pugui ser de bo.
una abraçada.
anna

Anònim ha dit...

Anònim ha dit...
Joan,Antonia,ja passats uns messos de la fatal desaparicio del vostre fill,jo mateix us volia fer arribar aquestaes paraules de suport,no se lo que es perdre a un fill pero si que lo que es veure patir a uns amics per la perdua de un fill desde aqui us vui donar tan el meu suport com el de la meva familia,de tota ,manera s`han va fer un nuss el coll i mai sabia que dir per aixo us volia fer arribar aquestes paraules molts anims amics de debó ell desde algun lloc agraira ell vostre sentiment per ell,gracies per ser els pares que sou.

Iñigo

11 / agost / 2009 18:06

Anònim ha dit...

Joan m`he permitit el luxe de donar-li la adreça de la teva pagina a un amic meu que va perdre el seu fill fa 6 o 7 anys en unes circuntancies diferents,i que pateix la seva perdua diariament.


Iñigo