Cuba

 
Ja tornem estar en la rutina diària de la feina. S’han acabat les vacances i el viatge a Cuba ja no és més que un record viscut.Un record complexa de definir, alegre per un costat (crec que he aconseguit la finalitat que em vaig marcar), dolorós per l’altre (no hi érem tots).Van ser quinze dies en que vaig fer tot el possible per complir el que vaig prometre en aquest mateix Blog; procurar que sobretot l’Albert i l’Anna s’ho passessin el més bé possible. I crec que ho vaig aconseguir.Pel que fa al viatge en si, tot i que Cuba no estava en els primers llocs de preferència en quant a països a visitar, em va satisfer bastant. Evidentment és un país ancorat als anys 60 amb una greu crisi econòmica motivada per l’embargament dels Estats Units i per la caiguda de l'antiga Unió Soviètica. Això fa que les infraestructures siguin molt deficients, amb carreteres a mig fer i d’altres molt malmeses i amb edificis colonials mig ensorrats. Sous molt baixos i quantitat de restriccions a la població.Però el motiu principal del viatge no era tant descobrir aquesta Cuba caribenya, tronada, la seva gent i les seves platges; sinó allunyar-nos el més possible de la trista realitat que estem vivint; i enfortir molt més els llaços d’unió entre nosaltres, i envers l’Anna. Tot i que ja la coneguéssim bastant, una cosa és un relació d’unes hores, o un cap de setmana i l’altre conviure quinze dies plegats. I en aquest sentit he de dir que estic molt satisfet del resultat del viatge. L’Anna és una persona molt madura malgrat encara no ha complert els 21 anys; i un gran puntal per l’Albert.Per tant no em penedeixo en cap moment d’haver realitzat aquest viatge tot i que també van haver-hi els seu moments durs.T’estimem.